¿Qué pasará?, ¿qué misterio habrá?
puede ser mi gran noche
y al despertar ya mi vida sabrá
algo que no conoce
Será, será esta noche ideal
que ya nunca se olvida
podré reír, y cantar y bailar
disfrutando la vida
(Raphael que no Rappel)
1996, neix el club que porto al cor, Atzucac és el seu nom.
¿Qué pasará?, ¿qué misterio habrá?
puede ser mi gran noche
y al despertar ya mi vida sabrá
algo que no conoce
Será, será esta noche ideal
que ya nunca se olvida
podré reír, y cantar y bailar
disfrutando la vida
(Raphael que no Rappel)
Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys,
anys i anys, per molts anys, a les dues per molts anys,
anys i anys, per molts anys, a les tres per molts anys,
volem que super t'ho passis, que bufis fort i les apaguis!
anys i anys, per molts anys,
a la una per molts anys,
a les dues per molts anys,
a les tres per molts anys,
Gloria (Gloria)
campo de sonrisas (Gloria)
agua en el desierto (Gloria)
corazón abierto (Gloria)
Aventura de mi mente
de mi mesa y de mi lecho
del jardín de mi presente
te espero, Gloria
(Umberto Tozzi)
Dimecres, 8 de gener de 2020.... SÍ!!!!!!!!!!! 2020!!!!!!!!!!! Ja ha arribat aquest any màgic per al nostre club!!!!!!!!! L'any del quinzè aniversari!!!!!!!!!!!! Qui ens havia de dir ara farà quinze anys que arribaríem fins aquí... Ja som més que una realitat a la Laru, som una llegenda!!!!!!!!!!!
El 25 de desembre,
Fum, fum, fum, (bis)
Ha nascut un minyonet
Morè i blanquet, morè i blanquet,
N’és el Killer del taverna
I no li agraden les casernes
Fum, fum, fum
(versió lliure d’un clàssic nadalenc)
Darrer partit de la lligueta enmarcat en un ambient d'eufòria col.lectiva, a causa de les tres victòries seguides, la permanència a la divisió assegurada i la mínima necessitat d'assolir un empat per assegurar-se l'ascens de categoria. Jugàvem contra Codeco... no us sonen?
En plena setmana dels barbuts, la setmana més freda de l'any segons l'amic Tomàs, arribava un duel fraticida entre dos enemics naturals que es discuteixen la supremacia del futbol 7 del centre de la vil.la mataronina.
Any nou, vida nova; o això sembla. Nous propòsits, noves energies, una nova aurèola mística ens embolcalla en l'any del desè aniversari, i projecta els nostres esperits i cossos cap el delit de les victòries, el retorn de pletòrics temps passats i la disbauxa prevista en la cel.lebració de tal efemèride.
Primer partit del 2015, primer partit després de les vacances de Nadal, un partit en el qual ens vèiem obligats a reaccionar i a aconseguir la victòria si no volíem veure seriosament compromesa la nostra permanència a Primera A. I així va ser, ens vam imposar a Marrons per 3 a 6.
Partit calcat a l'anterior, també érem set justos, també vam anar a remolc, també vam arribar al descans perdent 2 a 3, també vam arribar a empatar a 3 i també ens van marcar el quart tot seguit i vam baixar el llistó físic al final. Si senyors, fou un còpia del partit anterior.
Segona jornada i primera derrota en un partit força igualat que es va decidir per la nostra manca de canvis a la banda. Érem set justos i amb aquests vam haver d'aguantar tot el partit, vam anar sempre el remolc, no pas en el joc, on la igualtat va manar tot el partit, sinó eal marcador.
Primer partit a Primera A i primera victòria. Vam recuperar efectius i vam dominar tot el partit sense gaires complicacions. Partit plàcid, sense gaire història, que només ha tenir una miqueta d'emoció producte del nostre relaxament en algunes fases del partit.
Últim partit d'aquesta lliga amb el descens ja aconseguit; partit en el qual nosaltres no ens hi jugàvem res però sí ells, s'hi jugaven la salvació; partit en el qual tornàvem a ser justos, i partit en el qual vam obtenir una victòria sense paliatius. Gran joc de principi a fi i gran victòria.
Descens consumat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Baixem a Primera B, l'última divisió actual de la Laru, baixem com a penúltim classificat del nostre grup en una ratxa de joc i resultats nefastos que ens han condemnat al més obscur ostracisme.... teníem dos partits per intentar salvar-nos però no va poder ser, mirem com els fets es van esdevenir.
Un cop fet un petit resum dels partits anteriors, anem a parlar d'aquesta darrera jornada i veiem què va passar.....
Aquí sí que hi vaig anar, però tenir les nenes a casa vint-i -quatre hores i el desànim per la derrota van fer que quan em vaig decidir a escriure ja havien passat més de quinze dies i em costava recordar (diuen que el cervell té memòria selectiva, els mals records s'esborren abans...).
CRISIS!!!!!!!!!!!!!!!! CRISIS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! CRISIS!!!!!!!!!!!!!!!!!
Una setmana i un dia després de la derrota en el primer partit, allà tornàvgem a estar els mateixos per intentar redreçar la situació i recuperar l'equip tant a nivell numèric com a anímic. Davant nostre teníem els Five Perruqueria, un equip nou que havia pujat de l'última divisió sense haver perdut cap partit i que també havia guanyat el primer d'aquesta volta.
Dolorós, m'està costant escriure aquestes ratlles, després de l'immerescut descens tots esperàvem que aquesta volta ens tornés allà on hem d'estar, crèiem que si seguíem igual podríem amb tot, i teníem l'oportunitat de fer-ho així, per començar jugàvem contra La Morera, l'únic rival que havíem guanyat clarament la volta anterior i que havia baixat en última posició.