Dimecres, 8 de gener de 2020.... SÍ!!!!!!!!!!! 2020!!!!!!!!!!! Ja ha arribat aquest any màgic per al nostre club!!!!!!!!! L'any del quinzè aniversari!!!!!!!!!!!! Qui ens havia de dir ara farà quinze anys que arribaríem fins aquí... Ja som més que una realitat a la Laru, som una llegenda!!!!!!!!!!! Moltes felicitats a tots els components de l'equip, tant els d'ara com els que hi heu pertanyut en algun moment de la història!!!!!!!!! Vinga! Anem al tema!
Dimecres, 8 de gener de 2020, a les deu de la nit, per variar, tot apunt pel retorn a la competició després de les festes nadalenques (recordem als lectors que vam suspendre el partit de la segona jornada que els de la Laru ens havien posat per al dos de gener... ai quins savis... no hi hagués pogut anar ni l'Arnau!) tot apunt per intentar recuperar la nostra millor versió i refer-nos de les últimes desfetes, i tot a punt per cremar els greixos que el nostre cos ha acumulat durant les festes i eliminar aquests sacsons tant poc estètics que han aparegut... Davant nostre un rival desconegut aquesta temporada però contra el qual ens havíem afrontat en alguna ocasió en temporades anteriors, un rival que ens havia guanyat força vegades i clarament. Estaríem preparats pel desafiament? Anem-ho a veure!
Havíem patit algun problema en la convocatòria, érem pocs i, a més, no podíem comptar amb la participació de la nostra assegurança sota pals, i el mur de l'equip tornava amb interrogants després de superar (o no, ja ho veuríem) una lesió muscular; finalment, el porter suplent s'ho va poder organitzar i va venir a donar-nos un cop de mà. L'àrbitre s'endugué el xiulet als llavis, xiulà i el partit va començar amb una puntualitat britànica. Els primers moments van ser de força respecte, ens estàvem agafant la mesura els uns als altres, no hi havia un dominador clar i la cosa discorria tranquil·la. Aleshores va arribar el seu primer cop, ens van fer l'1 a 0 i per uns moments va planar per sobre els nostres caps l'ombra dels darrers partits, però aquesta vegada vam reaccionar amb celeritat i en una bona jugada col·lectiva l'Edgar va poder superar el porter rival amb un xut ras i llunyà. 1 a 1 i tot a lloc, allà va començar un partit molt igualat, tots dos equips disposàvem d'alguna ocasió i no hi havia ningú que s'imposés a l'altra, ningú agafava clarament les regnes del partit. Finalment van ser ells qui va aconseguir fer un altre gol, però tot i així el partit no es va trencar i va seguir més o menys igual, vam aguantar aquest 2 a 1 durant molta estona, passava el temps i res no canviava, quedava poc pel descans, però aleshores van arribar tres minuts fatídics, en un tres i no res vam rebre un parell de gols que posaven un 4 a 1 al lluminós just abans de la mitja part i que ens complicava la vida de cara a la segona part.
Va arribar el descans, vam xerrar del què podíem millorar i de com encarar la segona part convençuts que podíem, si més no, guanyar aquest parcial. Va començar la segona part i vam arrancar amb uns altres tres minuts nefastos, sense pràcticament ni guanyar-s'ho ens van fer un parell de gols més (un error puntual i un en pròpia) que van posar un 6 a1 que semblava del tot irrecuperable... Qualsevol equip s'hagués enfonsat, hagués tirat la tovallola i només hagués pensat en anar jugar amb la pastilla de sabó al vestuari, però nosaltres no! Nosaltres portem sabó líquid i no ens rendim mai!!!!!!!!! Algú va cridar que només anàvem dos a zero, que podíem guanyar aquesta part, i ens vam posar mans a la feina. A l'hora que ells van relaxar-se una mica a causa del resultat favorable als seus interessos, nosaltres vam pujar la línia de pressió, vam començar a seguir-los per tot el camp, vam incrementar la intensitat defensiva i amb això va arribar també una millora en el joc ofensiu ja que vam poder recuperar alguna pilota quan ells no estaven organitzats defensivament. Vam entrar en els nostres millors minuts, tot i patir també en defensa i rebre un gol més, ja que vam fer un pas endavant arriscat, l'últim terç del partit va ser clarament per a nosaltres i d'aquesta manera vam poder fer un gol darrera l'altre. Quedaven tres minuts de partit i ens vam posar a dos gols, 7 a 5, ja estàvem guanyant el parcial però estàvem endollats i volíem més i més... A més a més, es començaven a intuir nervis i falta de confiança en l'equip rival... Ho vam provar, vam seguir igual, els vam collar tot el que vam poder, vam disposar d'alguna ocasió més però no vam poder tornar a marcar i el partit es va acabar amb aquest marcador. Llàstima!
Apa!!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!! Bon partit tot i el resultat, bona actitud i bones prestacions, a veure si podem capgirar la tendència i fer alguna cosa en aquesta categoria. Segur que ho farem!!!!!!!!!! Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!!