Any nou, vida nova; o això sembla. Nous propòsits, noves energies, una nova aurèola mística ens embolcalla en l'any del desè aniversari, i projecta els nostres esperits i cossos cap el delit de les victòries, el retorn de pletòrics temps passats i la disbauxa prevista en la cel.lebració de tal efemèride.
Segona jornada després de les festes nadalenques, i si en l'anterior partit havíem sabut reaccionar a una situació delicada, en aquest s'havia de reafirmar aquest ressorgiment, havíem de fer vàlids els tres punts de la jornada anterior, havíem de tornar a guanyar per mantenir intactes les aspiracions d'ascens i poder-nos-ho jugar tot en els darrers dos partits; i així va ser, vam guanyar per 4 a 1 als Exdosrius, en un partit dominat des del xiulet inicial però que es va quedar curt al marcador si tenim en compte les nombroses ocasions de gol de les que vàrem disposar.
Per començar tornàvem a ser prous en la convocatòria, nou jugadors inclòs el porter, per molts el nombre idoni, cosa que suposava tenir un parell de canvis a la banda; a més, després de força partits, tornava en Tubau amb l'esperança d'haver deixat enrere la lesió de turmell que li havia fet la guitza durant tantes setmanes. Ja estàvem tots a punt, va sonar el xiulet de l'àrbitre i va començar a rodar la pilota per sobre la gespa de plàstic de la Laru. Ràpidament vam agafar el domini del matx, jugàvem la pilota amb comoditat i sense pressa, la movíem d'un lloc a l'altre, maduràvem les jugades, no patíem engúnies defensives i anaven caient les ocasions pel nostre cantó. Producte de tot això va arribar el primer gol de l'equip després d'una bona jugada col.lectiva que va acabar l'Edgar amb un dribling i un xut ras creuat. 1 a 0, semblava que seria fàcil, però aleshores tot va canviar una mica; van pujar la línia de pressió, ja no ens deixaven treure la pilota còmodament i feina teníem per intentar crear alguna jugada d'atac. Patíem en atac, patíem per crear, però no patíem engúnies defensives, ells tenien alguna ocasió, com és normal, però poquetes, mentre que nosaltres, tot i que ens va costar més que al principi, també vam saber crear-ne i en vam transformar un parell més, una en Tubau després de robar la pilota al central, i l'altre en Willy empenyent un xut de l'Enric sobre la mateixa línia de gol... (s'ha de dir que tot i això el Killer no va perdre el somriure... hehehe...).
3 a 0 i mitja part, resultat favorable però potser una mica massa engruixat tenint en compte el tram final d'aquesta primera part; tot al contrari del què passaria en la segona.
Quatre conjures al descans, dues indicacions i tornàvem a ser al camp per jugar els darrers 25 minuts. Sabíem que ens començarien apretant, com així va ser; però també érem conscients que si aguantàvem els primers minuts, poc a poc anirien baixant els braços i podríem matar el partit amb algun gol més. Dit i fet, tot va anar com havíem previst, ens van començar a apretar, seguíem sense patir gaire en defensa però ara estàvem millor en atac. No ens creaven gaire ocasions, i tot i que van aconseguir materialitzar-ne una d'elles, no vam arribar a patir pel marcador en cap moment. Per contra, nosaltres vam començar a disposar d'un munt de jugades de gol: triangulacions, passades en profunditat, jugades individuals, creàvem ocasions de gol de qualsevol manera, però ens hi vam recrear massa i no vam estar prou contundents. Per sort no ho vam lamentar, tot i que en un penal que l'àrbitre es va empassar s'haguessin pogut posar a només un gol i aleshores ja haguéssim vist el que hagués passat!!!!! Per sort no va ser així, vam fer un gol fantasma que no va pujar al marcador, i finalment l'Isaac el va tancar amb un xut de falta. Al final 4 a 1, victòria justa però curta, molt curta un cop vist el partit.
Be nanos!!!!!!! Això és tot!!!!!!! Com veieu ara tinc més temps....
Vinga!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!
I fins dimarts 20 a les 22:30 per matxacar als de Soia!!!!!!!!!!!!!!!!