¿Qué pasará?, ¿qué misterio habrá?
puede ser mi gran noche
y al despertar ya mi vida sabrá
algo que no conoce
Será, será esta noche ideal
que ya nunca se olvida
podré reír, y cantar y bailar
disfrutando la vida

(Raphael que no Rappel)

Després d'anul.lar al darrer moment el partit de l'última jornada de la primera volta i de rebre, per tant, un cinc a zero sense baixar de l'autobús, i d'assolir l'objectiu de no pujar, tornàvem a estar convocats el dijous 25 de novembre a quarts d'onze de la nit per començar la segona volta d'aquesta lliga. Vam fer la convocatòria, aquesta vegada érem prous, fins i tot teníem un canvi, vuit valents que estàvem disposats a enfrontar-nos als dos temps, al temporal, era tard, i al metereòlogic, feia fred, el temps havia canviat i ens mostrava que tenim l'hivern a la cantonada; llàstima que en el darrer moment un de nosaltres hagués de caure de la convocatòria per motius més que justificats... Doncs bé!!!! Finalment fórem set valents, altra vegada sense canvis, els que pujarem a la Laru per enfrontar-nos a un rival desconegut anomenat Inviertis i per seguir engrandint la llegenda que rodeja al més gran equip que s'ha vist mai sobre el tapís verd de la riera de Can Gener.

1a part: El xiulet de l'àrbitre ens convidà a començar el matx, vam treure del mig del camp, vam errar l'atac, ens va atac, vam recuperar la bola, la vam perdre i... gol!!!!!!!!!!! Increïble!!!!!!!!! Altra vegada començàvem el partit un per sota!!!!!!!! Sembla mentida, tenim una àurea que fa que paguem molt car els errors puntuals. Doncs bé, no havia passat ni un minut i fèiem honor a aquella freda nit, no vam començar del tot concentrats i ara ens tocava tornar a demostrar la nostra fortalesa mental i capgirar la situació. Doncs bé, una vegada més ens vam posar el mono de feina i vam començar a jugar de veritat: concentrats en defensa, marcant una línia impenetrable al mig del camp, i actius en atac vam començar a disposar de clares ocasions de gol mentre que no patíem excessivament darrera. Les ocasions anaven sovintejant fins que finalment en Miquel va fer una passada de gol a l'Edgar i aquest, escorat a la línia de fons, va fer un xut que va sorprendre al porter inaugurant així el nostre marcador (de fet, més que una passada fou un xut que l'Edgar va recollir quan sortia fora...). 1 a 1, teníem el domini i ja havíem empatat... A per ells!!!!!!! Vam seguir imposant el nostre ritme de partit, la nostra manera de jugar, ho teníem controlat, però en aquest moment, en una pilota perduda a l'inici de la fase de creació, vam tornar a rebre un gol que ens tornava a posar per darrera al marcador. No hi ha dret!!! Érem millors, jugàvem millor i no ens mereixíem anar perdent!!!!! Però si una cosa tenim és moral i ganes, no vam perdre la cara a la situació, vam seguir controlant el partit, tenint ocasions de gol i patint-ne ben poques (i quan en patíem en Maxi responia amb bones aturades) i finalment vam tornar a tenir premi a la nostra insistència amb un altre gol, obra d'en Miquel que va recollir un refús del porter rival a un bon xut d'en Jordi i va empènyer mansament la pilota al fons de la xarxa aconseguint un gol dedicat al nostre Killer!!!!!!!! 2 a 2!!!!!!! Una altra vegada empat!!!!!!!!!! Un minutet més i temps de descans...

2a part: Al descans vam parlar de les nostres sensacions, vèiem quie érem millor que ells, que el resultat era curt vist els nostres mèrits, i ens vam conjurar per no repetir errors i ser més efectius de cara a porteria. Va començar la segona part amb el mateix ritme que la primera, seguíem dominant, portàvem el pes del partit, disposàvem de bones ocasions producte del nostre joc, i patíem poquet al darrera. Ara ja no estàvem freds com a l'inici del partit i vam aconseguir minimitzar les nostres errades. Portàvem un bon ritme i fruit de tot això va arribar el nostre tercer gol, en aquesta ocasió d'en Jordi que va aprofitar una altra assistència d'en Miquel per superar el porter rival amb un xut fort i llunyà (de fet, més que una assistència fou una pilota interceptada per la pressió dels dos que va anar a parar a en Jordi). 2 a 3!!!!!! Per fi per davant!!!!!!!! Per fi es reflectia al marcador el què s'estava veient al terreny de joc, per fi la justícia divina ens feia honor amb la seva presència i posava les coses allà on havien d'estar. Havíem de seguir, ara no ens podíem relaxar, havíem de continuar igual, però ara vam tenir uns minuts més espessos. Durant uns minuts, i només durant uns minuts, vam descol.locar-nos una mica i ells van poder acostar-se a la nostra àrea, però sortosament ben aviat vam corregir-ho i vam recuperar el domini, vam recuperar el nostre bon joc i vam tornar a marcar, una vegada més l'Edgar va aprofitar una altra assistència d'en Miquel (aquesta sí) des de la banda per superar una altra vegada el porter i defenses rivals després de fer-los ballar una miqueta. 2 a 4!!!!!!!!!!!!! Ja eren nostres!!!!!!!! Encara quedaven ben bé deu minuts, però érem conscients que no se'ns podia escapar la victòria!!!!!!! A partir d'aquí vam fer un esforç pèr seguir concentrats en defensa, ells tingueren alguna ocasió en xuts llunyans, però en Maxi va respondre espectacularment, i nosaltres encara tinguerem alguna ocasió més. Tot controlat, fins que a falta de quatre minuts pel final en Jordi es va lesionar, era un moment delicat però el vam superar amb escreix i vam poder donar una connotació èpica a la primera victòria d'aquesta fase. 2 a 4 i final!!!!!!!!!!!!!!!!!

​Bé nois!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!!!!! Com veieu una gran victòria acompanyada d'un bon joc i la millor manera de començar aquesta volta!!!!!!!!!!! Fins la propera!!!!!!!!!! FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!
PD: per cert, vaig fer un partidàs! (hahahahaha)