Últim partit d'aquesta lliga amb el descens ja aconseguit; partit en el qual nosaltres no ens hi jugàvem res però sí ells, s'hi jugaven la salvació; partit en el qual tornàvem a ser justos, i partit en el qual vam obtenir una victòria sense paliatius. Gran joc de principi a fi i gran victòria.
Tot va començar amb suspèns, si no fallava ningú d'última hora seríem set justos i sense porter, algú s'hauria de sacrificar i intentar tapar, amb tota la bona voluntat del món, el forat existent a la porteria, tot i l'extrema dificultat de tal empresa. El partit va començar, no va fallar ningú més, amb un valent sota pals que no sabia el què li esperava. Molta feina??? Res més lluny de la realitat, va ser un espectador de luxe d'un partidàs, va veure com els seus companys movien la bola d'un cantó a l'altre, de com aquesta anava endavant i tornava endarrera si no hi havia jugada, les accions es maduraven i es combinava perfectament el toc, el joc col.lectiu, amb les accions individuals. Gran domini, com podia ser que aquella gent s'hi estés jugant el descens? Tenien quatre punts més que nosaltres i eren bastant fluixos!!!!!!!!!
La primera part va acabar amb una victòria per la mínima (segons em sembla recordar), 2 a 1 després de remuntar, diferència del tot injusta vist el què vam veure, esperàvem que la segona part fos diferent, i així va ser. Vam seguir jugant d'igual manera, de puta mare, però aquesta vegada els gols van anar caient sense aturador, el seu porter feia aturada rere aturada, però l'allau de joc era massa i alguna ocasió li havia d'entrar. Vam arribar al 5 a 1, ells van aconseguir marcar en una centrada passada al segon pal que va superar al porter per dalt, vam tornar a marcar, quedava poc, la victòria es veia segura, però aleshores en van fer el tercer en un contraatac, i el quart en un llançament de falta del mig del camp que duia un efecte enverinat i entrà per l'escaire de la porteria tot i l'estirada, en la qual fins i tot va arribar a tocar la pilota, del porter... bé, no va ser ben bé així, la veritat és que una pilota bombadíssima que només s'havia d'agafar se'm va escapar de les mans i va superar mansament la ratlla de gol; quina cagada!!!!! ("I ara com ho explicaràs a la crònica?" em vaig haver de sentir irònicament...). El partit tornava a estar calent, havíem deixat que tinguessin un bri d'esperança, ens estaven atacant, havíem perdut un pèl el nord, i aleshores sí, aleshores va arribar una bona aturada del porter, va mostrar uns reflexos felins per treure una bolea a boca de canó qe hagués suposat el seu cinquè gol. No va ser així, i poca estona després vam aconseguir fer el setè que matava definitivament el partit. En resum, enorme partit on ens vam merèixer una diferència encara més àmplia.
PD: Sort que al final vaig aturar una bola, sinó entre les cagades que vaig fer i el gran joc de l'equip el dia que jo estava a la porteria, m'hagués deprimit una miqueta... hehehe....
Això és tot!!!!!!!! Déu n'hi do quin rotllo!!!!! Com es nota que avui he deixat les dues criatures per primer cop a l'escola!!!!!!! Estic solet!!!!!! Quina sensació més agradable!!!!!!
Apa! Ara més que mai... FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!