després de vàries absències aquest any per lesió i per compromisos familiars, aquesta vegada va poder venir a jugar. Va jugar en la punta d'atac però això no el feu desconnectar-se de la defensa. Va apretar als defenses rivals i va tapar les pujades del lateral; i en atac va tornar a estar molt participatiu, va triangular, va desbordar, va assistir i va provar el xut en més d'una ocasió. Va marcar el gol de la nit en un xut espectacular des del nostre propi camp, xut que va tallar en sec la possible remuntada del contrari i que els va deixar muts després d'un partit on no havien callat... S'ha de dir, que per ser ell, va aguantar força bé el joc provocatiu del contrari. Tampoc va fallar al sopar, va estar a l'alçada i va amagar amb la copa final però al final no va poder ser.