Somos jóvenes, amor
Somos jóvenes, tú y yo
Y esta juventud
Ha de perdurar
Como el cielo azul y el mar.
(Parella dinàmica)

Dimecres 6 d'octubre del 2021, quarts de deu de la nit, i el taverna Atzucac tornava a tenir una cita amb la història futbolística de la Laru per continuar engrandint la seva llegenda... Tornava l'equip més veterà de la competició, el que de ben segur té la mitjana d'edat més elevada (i no per poc!) de la competició, ja ni els iaios són els iaios...
Havia refrescat respecte la jornada anterior, es necessitava una rebequeta quan estaves a la banda reposant de l'esforç fet, però feia una bona nit i, només que et moguessis una miqueta, hi havia les millors condicions possibles per a la pràctica del nostre esport. Allà estàvem, nou persones de la plantilla disposades a enfrontar-nos a un altre rival dels clàssics, a saber, ens referim al FIve Perruqueria (els quals tenen a l'avi de la competició, tot i que la resta de l'equip én molt més jove...).
Després d'una mica d'escalfament, quatre curses, uns estiraments, un petit rondo i algun xut a porteria, l'àrbitre ens instà a començar el matx amb el xiulet inicial. Teníem por que ens passés el de cada setmana, que comencéssim adormits i que haguéssim d'anar a remolc durant la resta del partit, però no va ser així, vam començar força bé, ordenats en defensa, sense pressionar a tot el camp però amb una bona línia de contenció, no patíem d'ocasions alhora que érem capaços de generar-ne alguna sense excessiva dificultat, amb un bon moviment de pilota i bones triangulacions. Tant fou així que arribà el primer gol, en Jona va tornar a ser l'encarregat d'obrir la llauna, va rebre una bola a la frontal, va fer un control orientat, es va girar sobre ell mateix i va fer un xut sec, ras i col.locat que s'escolà dins la porteria rival. 1 a 0, i bones sensacions, però la cosa seria massa bonica si hagués continuat així... ens agrada donar emoció a la vida i fruit d'aquest plàcid començament ens vam relaxar una mica i la situació es va capgirar... No és que ens passessin a dominar, ni que perdéssim els papers, però ens va faltar un xic d'intensitat i això va provocar que el Five ens empatés primer, i després es posés per davant al marcador... Ja es veia que una vegada més hauríem d'apel.lar a l'èpica... No vam decaure, vam seguir pel nostre camí i en una falta lateral en Bernat va aconseguir rematar després d'una feixuga lluita amb el seu defensor i empatar una altra vegada el partit. Ja havíem igualat el marcador, quedava poc per a la mitja part, només havíem d'aguantar per poder refrescar les idees, però en una altra acció aïllada ens van tornar a marcar. 2 a 3 i mitja part amb la sensació que podíem perfectament amb ells i que aconseguiríem derrotar-los.
Després d'unes quantes indicacions i donades d'ànim, vam sortir al camp disposats a recuperar la iniciativa tant en el joc com en el marcador. Vam començar a pressionar a tot el camp ja que vam veure que tenien dificultats per treure la pilota jugada quan els apretàvem, no vam afluixar en defensa i vam intentar recuperar el to en atac, i ho vam aconseguir. Ràpidament vam agafar el control del matx i vam començar a tenir ocasions, finalment L'Edgar va poder empatar el partit rematant al fons de la porteria una centrada d'en Bernat, va acabar materialitzant el gol just després d'haver tapat per infortuni un xut d'en Jordi que portava moltíssim perill... (perquè era d'en Jordi, ja que si hagués estat de l'Enric hom podria pensar que ho havia fet expressament per apuntar-se el gol ell... ja se sap de la rivalitat entre golejadors... HAHAHAHAHA...). 3 a 3, havíem d'anar a per ells i així va ser, poca estona després, en un servei des de la cantonada, en Jordi (ara sí!) va rematar de cap amb els ulls clucs a boca de canó i ens va posar per davant, una altra vegada, al marcador. 4 a 3, SOM-HI!!!!!!!! Però nois, les coses no poden resultar tant senzilles, ens vam tornar a relaxar i va començar una fase, com la setmana anterior, d'imprecissions, de pressa per atacar i de no saber conservar la bola... Fruit d'això alguna ocasió del rival i el gol de l'empat. Collons! Quina merda! Tornem-hi!, Era un moment delicat, després de l'esforç de la remuntada aquest gol en contra ens podia fer caure en el desànim i la desidia més absoluta, però si una cosa té aquest equip és fortalesa mental, vam tornar-nos a posar el mono de treball, vam serrar les dents i vam intentar recuperar el control. El partit es va igualar, vam tornar a tocar la pilota i a generar joc fins que en Roberto va aconseguir tornar a marcar, d'un altre cop de cap, i posar-nos una altra vegada al capdavant al marcador. 5 a 4!!!!! I poc per acabar!!!!!! Però per desgràcia de l'equip encara quedava massa... No vam perdre el domini, teníem el partit controlat, però en una altra jugada aïllada ens van tornar a marcar, ens vam empatar i aquesta vegada ja no vam tenir temps de tornar a capgirar la situació. LLÀSTIMA!!!!!!!!!!! 5 a 5 al final, bon partit, bona actitut, sensacions de què podríem haver-los guanyat perfectament i la constatació que encara estem engegant la temporada i que ens falta una mica de temps per tenir tot l'equip perfectament engranat.

Apa!!!!! Això és tot!!!!!!!! Un bon partit amb un bon resultat però amb la sensació que hagués pogut estar millor. De ben segur que en el proper tornarem al camí de la victòria!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!