Primer partit a Honor A victòria clara i sense engúbies contra un dels altres ascendits; segon derrota per un marcador massa abultat que no es va decidir fins als minuts finals; tercer desencert, certa relaxació i derrota en un partit que podríem haver guanyat; quart una altra derrota pels pèls amb una gran remuntada després d'uns minuts inicials amb menys jugadors... i ara arribava la cinquena jornada amb un partit contra l'altre equip ascendit i que havíem de guanyar fos com fos per seguir aspirant a mantenir-nos a Honor A....
Havíem de reafirmar les clares senyals de reacció de la jornada anterior davant dels Five Perruqueria, un vell rival de la temporada contra el qual havíem guanyat dues vegades i n'havíem perdut una (la primera). Tot i alguns problemes amb la convocatòria, la lentitud de la gent al contestar el telegram fou directament proporcional a l'increment del meu nerviosisme, finalment érem prous per afrontar el partit i, importantíssim, érem suficients per poder començar el matx amb igualtat numèrica tot i les limitacions físiques d'alguns dels nostres homes.
Allà estàvem, set contra set, una mica de xafogor però una temperatura boníssima per jugar i l'àrbitre va donar inici al partit. Sabíem què havíem de fer, sabíem a qui dels contraris havíem de vigilar i estàvem disposats a assolir l'objectiu, la victòria. Tot va començar força igualat, van ser uns primers minuts de tempteig, havíem coincidit massa cops aquesta temporada i tots dos equips vam pendre certes precaucions, però els primers a colpejar vam ser nosaltres, una bona combinació i el primer gol al nostre favor. A partir d'aquí vam començar a portar el pes del partit, vam començar a jugar des del darrera i a combinar; les ocasions van anar arribant, però just en aquell moment una pilota perduda i el seu millor home va aconseguir fer una bona jugada i marcar l'empat, primer cop dur. Però ens vam refer, tot va continuar igual i vam seguir tenint més domini i més ocasions que el rival. Fruit d'això un parell de golets més, el segon després d'un contraatac perfectament culminat i el tercer amb un xut llunyà que va entrar netejant les teranyines de l'escaire. Guanyàvem per un a tres i s'acostava el descans, però just en la darrera jugada d'aquesta primera part, en una jugada seva per la banda, van fer una centrada rasa que el nostre porter va poder desviar i mig blocar, però aleshores va arribar un dels seus que es llançà a terra i es va endur tot el què va trobar, a la pilota dins la porteria i a en Bernat uns centímetres enrera. Va ser falta, però l'àrbitre va donar el gol i va xiular el final de la primera part, el segon cop dur, un cop del qual no sabíem si ens en podríem refer.
Al descans ens vam animar els uns als altres, vam aixecar-nos la moral i vam donar-nos consignes per seguir igual, per seguir controlant al seu home més perillós i intentar fer perill en atac, i amb aquestes va començar la segona part. Fou un començament de la segona part molt igualat, tants a uns com als altres ens costava crear, les defenses s'imposaven als atacs, però nosasltres sempre estàvem un puntet per sobre, llàstima que el marcador fos tant perillós. Però tot va canviar a deu minuts del final, quan en una bona jugada col.lectiva la pilota va arribar a l'home de gel que va fer el nostre quart gol i va sentenciar el partit, no perquè el resultat fos definitiu a falta de deu minuts, sinó perquè el rival es va enfonsar, van jugar encara més individualment, es van començar a increpar els una als altres i es van trastocar xutant des de qualsevol lloc sense mirar les millors opcions a cada jugada, i tenint un porter que va acabar d'embogir i d'enfonsar-los el partit. Nosaltres, en canvi, vam apretar les dents, vam fer un esforç de concentració i vam seguir igual, jugant perfectament amb el marcador d'aquí fins al final. Amb tot dos golets més amb la col.laboració inestimable del seu porter, el primer quan ens va fer un penal del tot absurd que l'àrbitre es va atrevir a pitar, i el segon quan va perdre la pilota al mig del camp en una de les seves boges pujades amb la pilota i va deixar la porteria buida perquè pogéssim fer un gol sense oposició (era la cinquena vegada que ho feia, que aturava la pilota, la llançava a terra i sortia corrents amb ella fins al mig del camp com a mínim; ja havia estat un parell de vegades a punt de perdre-la i de rebre un gol i finalment li va passar.... beneit!!!!!!!). Finalment, doncs, 2 a 6, victòria final sobre l'altre dels ascendits i tres punts importantíssims en el nostre objectiu de permanència!!!!!!!!!!!

Bé nanos!!!!! Això és tot!!!!!!!!! I a partir d'aquí a sommiar amb la permanència!!!!!!!! Ho podem assolir, n'estic segur, només hem de jugar a tope tres partits més!!!!!!!!!!! Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!!!!