Havia arribat un nou dia de partit, una nova vetllada de futbol que havia de servir per marcar quin era el lloc del nostre equip. Treuríem l'orgull ferit i lluitaríem de veritat pel partit? O seguiríem desconnectats i ens enfonsaríem en la classificació? Havia arribat el moment de la veritat, tot depenia de nosaltres, havíem de reaccionar...
Tot començava malament, el rival era un dels importants de la categoria, eren molt bons i més joves que nosaltres, eren l'Habana Crew; i a més, nosaltres teníem problemes en la convocatòria, érem només vuit jugadors confirmats, suficients per afrontar el matx amb garanties, però en el moment que l'àrbitre va xiular l'inici del partit només teníem sis jugadors sobre el terreny de joc... quin mal rotllo!!!!!!!!!!!
Van ser uns primers minuts nefastos, vam tenir clar que no els podíem anar a buscar i havíem de tancar-nos al darrera tot esperant algun possible contraatac, sabíem que no ens podíem tornar bojos i havíem de resistir fins que, tal i com esperàvem, arribessin els reforços. Va ser duríssim, estàvem tancats, intentàvem reduir espais, que no trobessin forats, ens vam deixar la pell defensant tot renunciant bastant a l'atac, pràcticament no sortíem de la cova i, poc a poc, van anar arribant els gols del rival. Un, dos i tres, 0 a 3 en deu minuts i la sensació que això podria ser una masacre històrica... però aleshores va passar el que tots estàvem esperant, van arribar els dos efectius que ens faltaven i vam igualar el nombre de jugadors al camp, i a partir d'aquí va canviar el partit... en una jugada de rauxa i pundonor, amb unes triangulacions amb un pèl de fortuna, la bola va arribar a l'Edgar que amb un xut sec i ras va fer el nostre primer gol; això ens va posar de ple al partit i vam començar a creure que podíem aconseguir una remuntada que feia només trenta segons semblava del tot impossible. A més, poca estona després, va arribar el millor de la nit, el nostre segon gol en una bola que va recuperar en Ricard al lateral esquerra i sense pensar-s'ho va etzibar un canyardo que va volar travessant tot el camp, va superar el porter per dalt i va entrar com un míssil dins la porteria rival. 2 a 3, tot tornava a començar. Ja hi érem, ja ho veiém, vam començar a jugar millor en atac, seguíem seriosos en defensa, patint alguna ocasió de gol, però ara ja atacàvem amb cara i ulls i confiàvem en què podíem remuntar, llàstima que poca estona abans del descans ens van tornar a marcar un golet que va posar un 2 a 4 al marcador, resultat momentani que ens va fer mal però que era impensable al minut deu de la primera.
Al descans ens vam animar els uns als altres, sabíem que la cosa era difícil però ho havíem d'intentar, i així va ser. Va començar la segona part i vam donar tot el què teníem a dins, seguíem molt concentrats en defensa, tapant espais als davanters rivals i vam apujar la línia de pressió, i en atac vam recuperar el nostre joc habitual de toc i combinació tot i les dificultats en les que ens posava l'equip rival amb la seva pressió. Producte de tot plegat vam poder marcar un altre golet, en un ràpid contraatac culminat per l'Edgar, que ens tornava a posar a un gol del contrari, però com a la primera part, poquíssima estona després ens tornaven a marcar i es tornaven a allunyar. Es tornaven a allunyar, es tornaven a allunyar, es tornaven a allunyar... però no ens vam enfonsar, vam seguir darrera la perdiu i vam tornar a marcar, una altra vegada l'Edgar, aquest cop amb un pèl de fortuna ja que el seu xut va rebotar en un rival i va entrar dins la porteria. 4 a 5 i encara quedaven uns minuts, no podíem defallir, havíem de seguir igual, i així va ser, vam deixar-nos tot el que teníem al camp, vam provar-ho de totes les maneres, ens hi vam volcar, ho vam intentar, llàstima que no ho vam aconseguir, això sí, sempre quedarà gravat a la retina dels meus ulls i en el més fons de la meva memòria com perdia temps l'equip rival cada cop que havien de posar la pilota en joc, se'ls va fer l'esfínter petitó, petitó!!!! Va ser una llàstima, si no hagués estat per aquells primers deu minuts vés a saber què hauria passat, ara bé, és per estar orgullosos de com vam reaccionar, de la nostra actitud; no vam guanayr però vam demostrar que hem tornat, potser acabarem baixant però qui ens vulgui guanyar haurà de suar de valent!!!!!!!!!!!!

Apa nois!!!!!!! Van ser una autèntica llàstima els primers deu minuts en inferioritat, però per sort al final érem prous i vam demostarr una gran actitud i un gran esperit de superació que no podem perdre d'aquí fins al final de temporada per intentar assolir la permanència!!!!!!!! Ara més que mai orgullós d'aquest equip!!!!!!!! SOU ELS MILLORS!!!!!!! SOM ELS MILLORS!!!!!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!