Primer partit de gran exigència en aquesta nova aventtura a Honor A; després de la victòria en el debut d'aquesta fase, ara ens trobàvem davant l'equip que havia quedat en segona posició en l'anterior volta de la copa 2016, rival anomenat Reciclauto/Marthe davant el qual teníem un precedent en un partit que es va suspendre perquè ells eren dos de menys, partit en el qual es van picar en sobreexcés. Hi arribàvem amb la moral ben alta, convençuts que seria un matx complicat però que, si manteníem la seriositat i la concentració durant tota l'estona alguna cosa hi tindríem a dir, i així va ser.
Teníem baixes per lesió, problemes d'agenda o d'altres motius, però aquesta vegada érem suficients, érem nou jugadors disposats a saltar al camp amb el ganivet entre les dents i a deixar-nos la pell defensant els nostres colors, llàstima que durant el matx vam arribar a perdre dos homes per lesió i vam acabar massa justets de força...
Aquesta vegada hi va haver dues parts ben diferenciades. Durant la primera part no vam acabar de trobar el nostre lloc al camp. Ens pressionaven la sortida de pilota, dificultaven al màxim la nostra creació de joc, quan havíem de treure de porteria cadascú tenia un home enganxat a ell, per la qual cosa vam rifar la pilota moltes vegades amb molt poc encert, no n'agafàvem ni una. Ens va costar molt crear, vam disposar d'alguna opció de gol, però eren ocasions aïllades que no arribaven pel nostre joc. En defensa vam patir una miqueta, tampoc va ser un atac i gol, però vam patir. El nostre porter va aturar tot el què va poder, però tot i així va haver de refollir la pilota fins a tres vegades del fons de la xarxa. Vam arribar al descans perdent 0 a 3, amb un mal regust de boca ja que no ens acabàvem de sentir a gust i el partit s'havia posat molt difícil, ho havíem d'intentar arreglar durant el descans...
I així va ser, quatre indicacions a la mitja part i saltàvem al camp amb energies renovades i amb el convenciment que encara no havíem dit l'última paraula. Dit i fet, vam començar molt ben tancats al darrera, els vam ofegar totes les passades entre línies i no trobaven com jugar-nos. Poc a poc vam anar animant-nos i vam començar a jugar millor també en atac, combinàvem més i, sobretot, vam arreglar la primera fase de construcció del joc. Tot i la seva pressió, ara les passades en llarg arribaven als nostres jugadors gràcies a una movilitat més coherent. Vam aconseguir marcar, ens van fer un altre gol en una acció puntual, però vam seguir insistint i, primer de penal claríssim, després de córner i poca estona després de contraatac, vam arribar a posar un 4 a 4 al marcador quan faltaven deu minuts pel final. El partit estava igualat, vam patir un parell de lesions que ens van deixar sense canvis, vam tenir alguna ocasió per posar-nos per davant però no va poder ser, i finalment vam rebre un altre gol. Tot i així no ens vam enfonsar, vam seguir igual, vam tenir opcions d'empatar, però no les vam aprofitar i ens en van fer un altre. Això va ser el final, aquest gol ens va matar, estàvem fosos, no teníem canvis i havíem fet un sobreesforç per remuntar. Va ser una llàstima, ens quedàvem gairebé sense opcions a cinc minuts del final; no ens vam rendir, vam seguir insistint, ens vam volcar a l'atac a la desesperada, però en un altre parell de contraatacs (l'últim al darrer segon de partit) ens van fer un parell de golets més.
En resum, una derrota més que digne amb un marcador final de 4 a 8 que no reflexa gens ni mica com va ser el partit i les opcions de treure un resultat positiu que vam tenir fins a cinc minuts del final. Els vam fer suar de valent, vam vendre cara la nostra pell i vam acabar amb molt bones sensacions tot i la derrota contra, recordo, el segon classificat en la darrera volta a Honor A. LLÀSTIMA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé nanos, una llàstima!!!!!!!! Pero vam estar allà i gairebé els donem un bon mal de cap!!!!! Poc a poc van anr apretant el culet!!!!!!!! hehehehe....
Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!