Arribava ben aviat el primer duel contra Soia de la temporada, tot just en la segona jornada de lliga i tres setmanes després de la nostra victòria per la mínima en l'amistós de pretemporada, ens trobàvem davant el nostre rival per antonomàsia disposats a ensenyar-los qui mana actualment i a aconseguir la nostra primera victòria.
Aquest cop no vam tenir problemes de convocatòria, fins i tot es van poder reservar un parell de jugadors que patien molèsties. La cosa feia bona pinta abans de començar i va seguint fent-ne al principi del partit. Ràpidament vam agafar el pes del joc, tocàvem la pilota, alternàvem al joc en curt i en llarg, disposàvem bones ocasions de gol i no patíem en defensa. El guió de partit era el de sempre que els tens a ells com a rival, a saber, ells tancadets, reduïnt espais al màxim, i nosaltres portant tot el pes del partit i intentant crear alguna cosa davant aquesta defensa numantina que recurrentment proposen. Mireu si es va repetir el guió de sempre que en el primer contraatac que van enllaçar, tot recollint una pilota que vam centrar nosaltres des de la nostra àrea en un servei de falta, ens van aconseguiir fer el primer gol. Increïble!!!!! Perdíem 1 a 0 sense que el rival hagués fet res per merèixer-ho!!!!!!!! Sort que si una cosa té aquest equip és la capacitat de reposar-se als entrebancs, per la qual cosa no ens vam descomposar, vam seguir amb la mateixa intensitat, i finalment vam aconseguir empatar poc abans del descans amb una bona jugada col.lectiva que en Ricard va culminar magistralment en un xut gairebé sense angle. 1 a 1 i mitja part.
La segona part va començar igual, seguíem portant el pes del partit, seguíem dominant, seguíem pressionant, continuàvem creant bones ocasions de gol però aquest no hi havia forma que arribés. Era desesperant, no hi havia manera de foradar la porteria rival tot i tenir claríssimes ocasions de gol i del fet que ells no tenien porter, veure per creure!!!!!! A més s'ha de dir que en aquesta segona part, tota la mala sort que vam tenir a davant va ser bona sort a darrera, ja que a mesura que passaven els minuts i no aconseguíem fer-los cap gol, ells es van anar sentint més forts, es van començar a aprofitar del nostre cansament físic i mental, i van tenir, sobretot en el tram final del matx, quatre o cinc contraatacs claríssims que entre la seva precipitació i el nostre porter es van encarregar de malmetre. Per tant, tot i que en aquesta segona part es va obrir el partit, cap dels dos equips va aconseguir marcar i es va arribar amb empat a un al final de partit. Marcador clàssic per al clàssic de la Laru, marcador injust pels nostres mèrits i primer empat de la temporada que ha de marcar la línia ascendent que segur que agafarem a partir d'ara!!!!!!!!

Apa nois!!!!!!! Això és tot!!!!!!! I avui mateix ens tornarem a veure i aconseguirem la primera victòria!!!!!!! Som els millors!!!!!!!
FORÇA
ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!