Divendres, quarts de deu de la nit, un dia abans de la gran celebració del desè aniversari del club, dos equips per sobre amb 15 punts i dos empatats amb nosaltres amb 12, tots ells amb tots els partits jugats, només quedava el nostre partit, jugàvem contra els últims de la classificació, no tenien ni un sol punt, havíem de puntuar per assegurar-nos pujar de categoria o guanyar de més de cinc per assolir, a més a més, la primera plaça... Semblava que ho tindríem a l'abast, que seria bufar i fer ampolles, però ja se sap què passa quan juguem contra equips que estan els últims.... collons quin patir!!!!!!!!!!!!!! Finalment vam guanyar per 1 a 2 a Wololo en un matx que com la bechamel es va anar espessint a mesura que s'anava cuinant, vam acabr aconseguint el segon lloc, l'ascens i la quarta victòria seguida (cosa que no assolíem des de feia una pila de temps!).
Una altra vegada comptàvem amb prou gent a la banda, estàvem tranquils i segurs que ens podríem endur el partit sense molts problemes i vam començar a jugar. Durant la primera part vam dominar clarament, movíem la pilota d'un cantó a l'altre, maduràvem les jugades d'atac i tímidament ens anàvem acostant a la porteria rival. Mestrestant, no patíem en defensa, pressionàvem molt bé la seva sortida de pilota, minimitzavem els propis erros i no eren capaços de crear-nos ocasions de gol. Aquesta va ser la tònica de tota la primera part i es va arribar al descans amb l'empat a cero inicial.
Teníem el partit dominat, portàvem el ritme d'aquest, només ens havia faltat una mica més d'agressivitat cara gol i començàvem la segona part disposats a aconseguir posar el partit del nostre cantó d'una vegada per totes. Tot seguia igual, seguíem portant el control, però aleshores ens van marcar i tot va canviar. Perdíem un a cero, havíem d'apretar les dents i transformar el domini en gols per capgirar el resultat, havíem de ser un equip i reposar-nos al cop rebut, i cert és que ho vam fer, tot i què amb una mica de sort. El partit va canviar com un mitjó, les nostres línies es van separar i això va provocar que seguíssim tenint ocasions de gol però que també en patíssim. El partit es va trencar, ara era d'anada i tornada i, per sort, vam sortir guanyadors d'aquest intercanvi de cops i vam poder capgirar el resultat per acabar enduent-nos la victòria i aconseguint l'ascens de categoria.... Olé!!!!!!!!!!!!!!!!

Apa nanos!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!! Hem fet una gran lliga, hem quedat segons però podíem haver quedat primers, ara a confirmar aquest renaixement a Honor B i a allargar-lo com més temps millor!!!!!!!! Podem fer-ho!!!!!!!!!!!! Aquest és el millor inici per la propera dècada triomfant!!!!!!!!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!