Darrer partit de la lligueta enmarcat en un ambient d'eufòria col.lectiva, a causa de les tres victòries seguides, la permanència a la divisió assegurada i la mínima necessitat d'assolir un empat per assegurar-se l'ascens de categoria. Jugàvem contra Codeco... no us sonen? Eren aquells contra els quals, a la primera volta, es va suspendre el partit a la primera part per lesió greu d'un dels seus jugadors i encara estem esperant que ens diguin quan el jugarem... bé, deixem-ho córrer, no em vull alterar.... Doncs sí, jugàvem contra Codeco, que tornaven a estar a la part baixa de la classificació, i finalment vam treure el resultat que necessitàvem, vam empatar a tres en un partit que havíem d'haver guanyat, però no sé què tenen aquesta gent que sempre estan en les últimes posicions de la taula, però a nosaltres sempre se'ns entravessen.
Tot va començar bé, tornàvem a ser prous a la convocatòria i tornàvem a començar el partits endollats tot i el fred ambiental. El rival va començar apretant-nos, intentant dificultar la sortida de la pilota, però no se'n van sortir, tot i la pressió vam tenir prou sang freda com per jugar la bola des del darrere, madurar les jugades d'atac i crear ocasions de gol, mentre que en defensa no patíem gaire davant les seves escomeses. A tot això va ajudar molt el gol matiner que va fer l'Edgar d'un xut de la mitja distància, ras i col.locat. Ens sentíem còmodes, dominavem en el joc i el marcador, i això es va plasmar en el segon gol, obre d'en Tubau. Tot anava molt bé, però poc abans del descans, en una pilota penjada des de la seva defensa, una mala sortida d'en Bernat, acompanyada d'una possible falta al porter no xiulada, els va posar en safata de plata el seu primer gol. 2 a 1 i mitja part.
Al descans vam donar-nos quatre indicacions per no perdre la concentració, quatre paraules d'ànim i vasm tornar al terreny de joc disposats a tancar el partit. Tot va començar més o menys com en la primera part, portàvem el pes del partit, ens apretaven però no de forma gaire ordenada, si teníem paciència trobavem la jugada, però poc a poc vam anar perdent frescor en el nostre joc i vam passar a patir més en defensa. Finalment va arribar un gol seu, ens van empatar, i poca estona després ens en van marcar un altre que l'àrbitre va anul.lar, aquest sí, per falta al porter. Eren els nostres pitjors moments, començàvem a notar els nervis, només necessitàvem un empat i ara ho vèiem perillar, però aleshores vam trenar una gran jugada col.lectiva que va culminar l'Isaac en el 3 a 2. Tornàvem a estar al davant al marcador, tornàvem a manar al lluminós però no al terreny de joc, el partit va seguir igualat i poqueta estona abans del xiulet final ens van marcar el tercer. Anàvem empats, quedava poc, el resultat ens anava bé a nosaltres, però ells necessitaven la victòria i ho van provar amb més voluntat que encert. Així doncs, una mica de patiment, més pel marcador que pel joc, fins que el refree va xiular i va confirmar un empatr que ens eleva a Honor B!!!!!!!!!!!!