En plena setmana dels barbuts, la setmana més freda de l'any segons l'amic Tomàs, arribava un duel fraticida entre dos enemics naturals que es discuteixen la supremacia del futbol 7 del centre de la vil.la mataronina. Realment havia arribat el fred a aquest hivern tant desangelat, però sabíem que la transcendència del duel faria que aquesta gelor ambiental no afectés a la intensitat i concentració amb la que havíem d'afrontar-lo. I així va ser, vam derrotar a Soia per 3 a 2 en un partit dominat perfectament i amb una diferència curta al marcador un cop vist el què va passar sobre la gespa.
Tot començava bé, tot i alguna baixa teníem prou gent per afrontar el partit sense problemes; estàvem concentrats, amb un bon nivell de confiança (a causa dels darrers resultats) i amb ganes que comencés. L'àrbitre va donar inici al partit i ben aviat es va veure quina seria la tònica d'aquest, a saber, partit dominat i controlat per nosaltres, sense patir engúnies defensives i gaudint d'alguna que altra ocasió clara de gol. Estàvem dominant, havíem provat el xut llunyà en més d'una ocasió quan per fi va arribar el primer gol, una centrada per la banda de l'Edgar que va tocar un defensa i es va colar dins la porteria rival. 1 a 0, ja manàvem al marcador i seguíem controlant el partit, i així va ser fins la mitja part, on l'únic a destacar fou la relativa esportivitat que regnava al matx, cosa estranya quan jugeum contra Soia, que només trencava en Martí amb alguna entrada fora de temps.
Amb victòria per la mínima al descans i la conjura perquè tot seguís pel mateix camí vam encarar la segona part. I ben aviat vam rebre la recompensa al nostre seriós partit i l'Enric, després d'una excel.lent jugada individual, va aconseguir foradar la porteria rival per segona vegada. 2 a 0 i tot seguia igual, seguíem dominant, revent alguna entrada d'en Martí, jugant la pilota amb sentit i ofegant els atacs rivals, però tard o d'hora havien d'arribar les dificultats i així va ser. En una situació aïllada, van aconseguir arribar a la nostra àrea i marcar un gol que els tornava a donar esperances; però vam saber mantenir la calma i, poc després, l'Enric tornava a marcar aprofitant una pilota morta després d'un mal refús del porter en la sortida d'un córner. 3 a 1, seguíem portant el pes del partit, no patíem, teníem alguna ocasió per tornar a marcar i en Martí rebia una targeta groga; però aleshores ens vam ennovular una mica, tot i guanyar vam començar a tenir un pèl de massa pressa per arribar a la porteria rival, ja no estàvem tant fins i en una falta al nostre favor ens van agafar amb les calces als turmells i amb un contraatac d'un paio ens van fer el segon. Quedava poc, uns quatre minuts i havíem permès que tornessin a tenir esperances d'endur-se quelcom positiu. Començaca un altre partit just quan aquest agonitzava, i d'aquí al final joc feixuc per part d'uns i altres: nosaltres no teníem les idees clares però ells tampoc, patíem més per la mínima diferència del marcador que pel joc del rival, i quan quedava menys d'un minut pel final va arribar una jugada clau, en Martí va recuperar una bola en zona de mitjos, va encarar l'Isaac, el va superar i va rebre una clara falta per part d'ell, una falta vital per a nosaltres, una falta per tallar el joc que li va suposar l'expulsió i que ells es queixessin amb amargor. La falta era clara, dura, era expulsió, però no ho era més que les que el mateix Martí havia fet durant tot el partit, per mi l'haguessin hagut d'haver expulsat ja feia estona, cosa per la qual aquesta jugada ja no s'hagués produït... però bé, no havia estat així. Van xutar la falta, vam fer un parell de refusos i l'àrbitre va xiular el final d'un partit on ens vam merèixer guanyar i no patir al tram final d'aquest. Vam guanyar un partit que ens assegura la permanència, ens posa en molt bona disposició d'aconseguir l'ascens al darrer partit i allarga la ratxa de victòries a tres partits consecutius...