Taverna Atzucac - Nou Team (3 - 5)

Partit de la temporada Temporada 2012-2013 de la 3a Volta
Jugat el dt., 26/03/2013 - 21:30

Resultats Parcials

1-0 Isaac
2-0 Pau
2-1
2-2
3-2 Edgar

Mitja Part

3-3
3-4
3-5

Crònica

Ehem, ehem... No sé per on començar... no sé si cagar-me en tot o alabar el gran sacrifici fet al camp... no sé, no sé... Merda!!!!!!!! Una altra derrota!!!!!! Pràcticament hem deixat d'aspirar a l'ascens després d'una nova derrota per la nostra poca seriositat i compromís!!!! Això no pot ser!!! Quan hi ha partit hi ha partit!!!!! No pot ser que haguem de patir fins l'últim moment per saber quants serem i acabar jugant amb un de menys!!!!!!!!!!! S'ha acabat, a partir d'ara el club començarà a posar sancions serioses, estem estudiant fer un còdig intern de com s'han de comportar els futbolistes i aplicar-lo sense vacil.lar, amb mà ferma i contundent, aplicant les mesures de càstig que pertoquin en cada cas!!!!!!!!!!!!!!!!
Bé, anem al partit. Jugàvem contra Nou Team, els ninyatus polèmics que havíem guanyat sense problemes a la Champions i que estàven empatats a punts amb nosaltres. En principi els podíem perfectament, però no vam poder lluitar contra tot el què va passar i vam acabar perdent per 5 a 3. Tot va començar sense saber del cert quants seríem a jugar, estàvem a la Laru i ens anàvem contant: aquest no ve, l'altre tampoc, l'altre potser i els que som aquí a veure com estem; finalment érem sis al començament, amb la promesa i l'esperança que potser apareixia algú més amb algun moment. Va començar bé, o això semblava, al primer minut, la primera pilota en atac que tenim, un rebot i l'Isaac l'engalta des del mig del camp, rebota en un defensa i entra a la porteria rival; va que encara guanyarem!!!!! Però vam pagar un preu massa alt, l'Isaac es va trencar i no podia córrer ni, gairebé, tocar la bola, ja n'érem gairebé dos de menys. Tot i aixó una altra arribada i el segon d'en Pau, un golàs, 0 a 2, increïble. Defensàvem com podíem, aguantàvem dignament però les coses van anar caient pel seu propi pes i van aconseguir empatar-nos al cap de poc. Tornàvem a començar i un altre cop vam fer l'impossible, ens vam tornar a avançar amb un golàs de l'Edgar tot i el seu dit apadassat. Guanyàvem 2 a 3, estàvem gairebé a la mitja part i just aleshores va aparèixer un reforç inesperat: l'Enric va arribar, es va canviar (una mica lent... o si més no aquesta és la sensació que ens feia als que estàvem jugant) i va entrar a jugar immediatament. Al cap d'uns instants el descans, victòria momentània i desgast físic important.
La segona part va començar, tot continuava igual, nosaltres érem set sobre el camp però amb un jugador que aguantava per pundonor i dissimulava com podia les seves importants mancances físiques (de fet ells no se'n van ni adonar, quins brètols!!!). Ens vam buidar, vam aguantar com vam poder, però finalment ens van empatar. Aquí van començar a posar-se nerviosos, no es podien creure que no poguessin doblegar-nos i van començar a protestar més encara del què ho havien estat fent fins aleshores, com pot ser que aquests iaios sense recanvis a la banda ens aguantin?, es devien preguntar. El cert és que no teníem el partit descontrolat, no ens arribàven amb perill i estàvem esperant la nostra oportunitat, es començaven a desesperar, però aleshores una falta al seu favor va acabar suposant l'expulsió del seu porter per protestar i el seu quart gol. Ja s'havien avançat, ara tot es complicava encara més, érem pràctiament un jugador meys, teníem el marcador en contra i estàvem cansats. Tot i això vam posar-hi pit i collons, vam seguir lluitant, no vam caure en les continues provocacions del rival, estaven desquiciats tot i guanyar, no paraven de protestar i de voler embrutar el matx. Vam tenir a tocar l'empat, fins i tot l'àrbitre s'empassà un clar penal sobre l'Edgar (i ells van protestar això i tot!!!!), però finalment van fer el cinquè i es va acabar el partit. Llàstima, vam estar a punt d'aconseguir un resultat millor.
Apa!!!! Ja estic!!!!! Ja no tornem a jugar fins al dimarts 16 d'abril, segurament no ens jugarem res, no podrem ni pujar ni baixar (fa falta mirar els resultats de la resta d'equips que jugaran la setmana que ve), però serà l'ocasió de recuperar-nos d'aquestes darreres derroes per encarar la darrera volta del campionat amb totes les ganes del món!!!!!
Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Alineació

Bernat M : CONCENTRAT
molt bon partit del nostre gran porter, va fer aturades de gran mèrit, va estar valent en les sortides i segur sota pals. Ens va fer patir per algun cop que s'engugué, però es va recuperar. A més va haver d'aguantar quan l'altre porter reclamava l'expulsió d'en Bernat (quan el van expulsar a ell) encara no sabem perquè (que tontos!).
Víctor : MIRACULÓS
portava una setmana amb febre, malaltó al llit, feia tot just dos dies que s'aixecava i va venir a jugar vist la mancança d'efectius sense saber si podria aguantar i va aguantar com un campeón. No només això, sinó que no es va notar la malaltia, va fer un partit molt seriós en defensa i va haver de començar el joc en molts moments.
Miquel : RETINGUT
a causa de la lesió de l'Isaac va ocupar la posició de central gairebé tot el partit. Va estar molt bé en defensa, concentrat, atent a ajudar a l'Isaac quan l'encaraven i tallant boles en l'últim moment, però i no va poder pujar a l'atac tot i veure forats per no deixar l'equip nu al darrera.
Pau : BUIDAT
va jugar al mig però va ajudar a tot arreu. Com tots els de davant va fer una despesa física impressionant, va deixar al camp tot el què tenia, va lluitar en defensa, va fer cobertures, va ajudar a pujar la bola, va provar el xut, va buscar la jugada individual per la mança d'efectius..., a més va aconseguir fer el segon gol després d'una magistral assistencia de l'Edgar.
Ricard : SANT
no perquè estigui lliure de pecats, sinó perquè no va venir a jugar en aquest partit entaforat al mig de la setmana santa.
Enric : SORPRESIU
havia dit que no venia, que estava en mig de la festa d'aniversari del seu fill, però les ganes de jugar després de la seva lesió van fer que aparegués i ens tornés l'esperança a tots. Encara arrossegava molèsties a la cama i no sabia si aguantaria tot el partit (bé, el què quedava d'aquest), però ho va fer. Com tots es va buidar físicament i va intentar multiplicar-se per tot el camp.
Edgar : VALERÓS
un altre que va venir a jugar tocat físicament, el seu dit gros del peu esquerra tenia un color bastant lleig i li feia mal, tampoc sabia si aguantaria peròtambé va aguantar. Un altre davanter que va donar tot el què tenia, va pressionar als rivals, va ajudar en defensa i va fer el què va poder en atac, va fer una extraordinària assistència en el segon gol i va fer el tercer en un gran xut, a méstambé fou objecte de una de les jugades polèmiques del partit.
Fede : CASOLÀ
l'esperàvem amb il.lusió, confiàvem que finalment podria venir, però va haver de quedar-se a la seva llar cuidant la seva nena i l dona afectada de pneumonia.
Jona : MÚSIC
el partit va coincidir amb un assaig de la seva altra gran passió (apart de la vida extraterrestre) i no va venir a jugar, esperem que no coincideixin més.
Isaac : ESPECTACULAR
no pel partit que va fer, sinó pels collons d'aguantar ni que fós al tram-tram amb una rotura fibrilar al bíceps femoral de la cama dreta que es va fer en el primer xut del partit. Tot i el dolor i l'evident limitació que arrossegà tot el partit, encara va tallar alguna bola i va cobrir els espais dignament, de fet el rival no se'n va ni adonar (i mira que es veia!!!!). Un 10 en sacrifici. (a veure si hara començarà a escalfar...)
Arnau : QUILOSAP?
a les set va enviar des de la seva smartfone un missatge dient que plegava i que esperava arribar però... no va arribar, encara l'esperem...
Pitus : ESTANCAT
no e el seu joc sinó en l'evolució de la ciàtica que fa que no pugui venir a jugar tot i les moltes vegades que l'hem necessitat, esperem que això canvïi per ell i per l'equip.
Zircon - This is a contributing Drupal Theme
Design by WeebPal.