Partit sense més interès que veure com estàvem tots després del dissabte de les celebracions i posar a prova el nostre esperit competitiu en un partit intrascendent per a tots (fins i tot l'Isaac va dir a un contrari, quan va rebre un falta, que era un partit amistós!!!). Ens va costar començar, l'alcohol encara corria pels nostres cossos i esperits, i ràpidament vam rebre el primer gol. Però això ens va fer despertar una miqueta, vam començar a apretar més les dents, vam tocar més la bola, vam aconseguir empatar el partit i passar a ser els dominadors d'aquest. Amb tot, empat a un al lluminós al final dels primers vint-i-cinc minuts.
La segona part va començar millor, ja estàvem desperts, finalment havíem aterrat al camp i ràpidament vam aconseguir avaçar-nos de dos. A partir d'aquí el recital d'aturades del seu porter va ser encara més espectacular del què havia estat fins aleshores, ens vam relaxar una mica i vam permetre que ens marquessin per dues vegades, empatessin el marcador i es creguessin que podien fer alguna cosa més. D'aquest punt al final joc ofensiu, aturades del seu porter i un parell de golets més, un per equip, que van deixar l'empat a quatre final.
En resum, bon partit de comiat de l'any, un partit sense tensió, un partit per disfrutar i un resultat que emulava el del primer partit de l'any, partit on vam aconseguir el gol mil en competició oficial del Taverna Atzucac. Concretament va ser en Ricard l'encarregat d'escriure el seu nom en les pàgines daurades de la història del nostre estimat club (i pensar que si no hagués estat pel sopar mai haguéssim sabut aquesta efemèride!!!!!).

SOPAR FINAL DE TEMPORADA
Com cada any vam fer un sopar per concloure la temporada, un sopar de fraternització on s'intentava que vinguessin tots els jugadors i exjugadors per tal de fer-la petar, solucionar el món amb les nostres converses banyades d'alcohol i reafirmar, si és possible, els llaços emocionals ja existents entre nosaltres. Doncs bé, un suspens pels exjugadors!!!!! No en va venir ni un... que ja ens han oblidat? Han passat pàgina de manera definitiva? Només espero que en prenguin nota i sí que vinguin el dia de la macrofesta de celebració dels 10 anys de Taverna Atzucac que celebrarem la temporada vinent. He dit.
Respecta la plantilla actual tres absències. En Ricard tenia totes les excuses del món, havia de treballar a Lasal, sort que després el vam passar a veure i vam poder fer una copixuela amb la seva companyia (per cert, per si algú encara no ho sap, qui es faci de Som energia tindrà una consumició gratis quan es facin aquests sopars, això va dir). L'Arnau va sorprendre, que no vingui als partits vale, però tampoc als sopars!!!!! No pot ser!!!!! Un suspens!!!!! Aprofito, però, per animar-lo a venir més sovint, et trobem a faltar!!!!!! I en Víctor.... no sé què dir, teòricament tenia excusa, estava de viatge romàntic amb la seva xicota, però tornava aquella nit i... no va venir. Molt malament!!!!! Un altre suspens!!!!! Tots sabem que només fa un parell d'estius endarrera hagués aparegut a qualsevol hora!!!!!! Està enamoradet, enamoradet, però tranquils, confio plenament en què tornarà a aparèixer en aquests actes, n'estic segur.
Els altres nou vam anar a sopar i vam disfrutar de les tapes de l'Alsus, les birres gelades, els xupitos d'Orujo d'herbes, la conversa entretinguda i alguna que altra broma de bon nivell. El sopar es va acabr i vam baixar a fer un cubatilla a Lasal, a veure en Ricard, però L'Edgar, en Jona i en Tubau es van retirar ja que l'endemà havien d'anar a Barna a veure els Xgames o a currar pelant patates. Un notable alt per a ells, sobretot per poder passar el control d'alcoholèmia amb el qual es van trobar indemnes.
La copa també va anar molt bé, bon ambient, bona conversa i algunes propostes com la de canviar el nom de l'equip (proposta que s'ha deixat per estudiar-la després de la fita del desè aniversari de l'any que ve). Aquí vam perdre més efectius, en Ricard, en Bernat, l'Enric i l'Isaac es van retirar a fer nones, un excel.lent per a ells!!!!!!!
I finalment... una matrícula cum laude per en Pau, en Willy i jo mateix que vam decidir anar a fer una copeta ràpida al Privat. Una que van ser dues, no va ser culpa nostra que ens fessin una promoció a l'entrar, no vam poder dir que no. Ens vam fotre un parell de gintònics (amb copa, és clar), vam ballar al mig de la pista i ens vam retirar a descansar a les nostres respectives llars.

Apa!!!!!! Això és tot!!!!! Perdoneu pel rotllo!!!!!!!!!!!!! Dencanseu i aneu agafant forces per la temporada vinent!!!!!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!