Taverna Atzucac - Zerbel Cristalerias Castillo (5 - 5)
Partit de la temporada Temporada 2021-2022 de la 1a Volta
Jugat el dc., 27/10/2021 - 20:30
Resultats Parcials
Crònica
Ay ho!!
Ay ho!!
Ay ho, ay ho, ay ho
Ay ho, ay ho, ya es hora de cerrar
Ay ho, ay ho, ay ho
Ay ho, ay ho, nos vamos a cenar
Ay ho, ay ho, ay ho
Ay ho...
(BSO Blanca neus i les set persones petites de talla)
Després de l'èxit en la darrera jornada, tant pel què fa a la convocatòria, com al resultat o a la celebració posterior, la Laru ens havia tornat a citar el dimecres dia 27 d'octubre a les 20:30 del vespre per jugar contra el Zerbel Cristalerias Castillo, un rival que havíem guanyat per un gol en el segon amistós de la pretemporada. No sé si per l'hora, el dia o el fet que no hi hagués un sopar després, va fer que tinguéssim seriosos problemes per tancar la convocatòria, i finalment ens vam presentar només SET valents (amb algun d'aquests renquejant) per intentar seguir amb la bona línia demostrada fins ara.
1r temps: Després d'una miqueta d'escalfament i del repàs de fitxes (aquesta setmana no es van fixar tant amb si portàvem dorsal...) l'àrbitre ens va instar a començar el matx. Van ser uns primers minuts de tempteig, no hi havia cap equip que agafés el comandament del partit clarament, i en aquest estira i afluixa vam rebre el primer cop. Fent gala d'un dels mals endèmics de l'equip, en gairebé la primera ocasió que el rival va tenir ens van aconseguir marcar. Ja hi tornàvem a ser!!!! Una altra vegada ens tocava anar a remolc i haver de remuntar, era hora de posar-se el mono de treball i començar a picar pedra. Vam intentar imposar el nostre joc, vam ajuntar la línia defensiva intentant no deixar-los espais i en atac vam provar de no tenir pressa i crear amb la pilota tot el joc del que fóssim capaços. Mica en mica vam anar agafant el protagonisme en el partit i vam començar a tenir ocasions fins que en una d'aquestes en Jona va poder marcar i empatar temporalment el marcador. 1 a 1, ja havíem fet el més difícil, ara només havíem de seguir igual i acabar de capgirar el marcador. Però aleshores la mala fortuna es va recrear amb nosaltres, érem justos, no teníem ni un canvi, és més, teníem en Bernat amb un trencament a la cuixa que no el deixava xutar, i, per si no fos prou, en Dani es va trencar a l'engonal i es va lesionar, tot i que va seguir com va poder... Enmig d'aquest malastruc ens va arribar un altre cop, ens van tornar a marcar quan faltava poquet per a la mitja part, perdíem 1 a 2 i estàvem en quadre!!!!!!! D'aquí al final del primer temps vam aguantar com vam poder pregant per a què la cosa es quedés així i no es compliqués més, com finalment va ser.
2n temps: Abans de començar ens vam conjurar a la banda, ens vam animar ja que vèiem que podíem amb ells, vam instar-nos a no caure en el desànim i vam fer algun canvi tàctic, així, en Dani va passar a fer de central (sense moure´s gaire) i en Bernat va anar al lateral (ja que no podia xutar però podia córrer una miqueta més que en Dani...). Vam tornar al terreny de joc disposats a vendre cara la nostra pell, a intentar aguantar i a aprofitar les ocasions que estàvem segurs que tindríem. Van venir, ara, els minuts més complicats del matx; en poqueta estona vam rebre un gol i, una miqueta després, un altre, ja perdíem 1 a 4, tot es va començar a complicar molt, i semblava que això acabaria amb un festí de l'adversari, semblava que havíem mossegat la poma emmetzinada i que cap príncep blau ens vindria a besar.... Però si una cosa té aquest equip és força mental, no vam abaixar els braços, vam posar-hi pit i collons i vam anar a pressionar a saco! Ja no venia d'aquí, havíem de provar alguna cosa i ens vam arriscar tot i les nostres mancances físiques... El canvi tàctic ens va donar ales alhora que va colapsar al rival, vam recuperar força pilotes i ells no eren capaços de sortir amb perill, així, vam començar a tenir ocasions i a marcar. Altra vegada en Jona, després l'Edgar, més tard en Jordi i finalment en Bernat van fer quatre gols que van posar-nos capdavant al marcador. INCREÏBLE!!!!!!!!!!!! Només feia una estoneta semblavem totalment morts i ara estàvem per davant al marcador!!!!!! Quedava molt poquet, guanyàvem, però estàvem una mica fosos, enyoràvem el fet de tenir algun canvi a la banda i vam tornar a fer un passet enrera. Vam tenir dos o tres ocasions claríssimes per fer el sisè i deixat sentenciat definitivament el partit, però no ho vam fer, i ho vam acabar pagant ja que ells van poder fer un altre gol que va tancar definitivament el marcador. Al final 5 a 5, un empat molt meritori donades les circumstàncies però que ens va deixar al regust de què els podíem haver guanyat si haguéssim tingut uns altres condicionants...
Bé nois!!!!!!! Per avui s'ha acabt, un altre enorme partit marcat per les circumstàncies adverses a les quals ens vam saber sobreposar. Fins la propera!!!!!!!!! FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Alineació
va tornar en el darrer partit i es va ressentir de la lesió, cosa que va fer que tornés a ser baixa aquesta setmana, tot i que no ha deixat de treballar per a l'equip i ja té el tema de les samarretes gairebé a punt!!!!! Esperem poder gaudir amb ell properament i poder posar-nos aquestes prendes tant desitjades...
va ser un dels set que va poder venir a jugar tot i el fort refredat que arrossegava. Va actuar al mig del camp i va fer, una vegada més, un gran partit. Concentrat en defensa, sempre ben col.locat, va tallar les línies de passada del rival i va recuperar un munt de pilotes sobretot quan vam fer pressió. I en atac una altra gran demostració de com fer les coses, sempre buscant el joc combinatiu, va triangular i va fer passades de mèrit, va tornar a estavellar una pilota al pal en un altre punxot marcade la casa i va aconseguir fer un gol de cap tot rematant un córner.
va faltat d'hores de son i força cansat, i gràcies al partit, després va dormir com un nadó, tot i que mentre el joc va durar no es va pas adormir. Va intentar controlar les seves pujades per la banda conscient de què havíem d'aguantar tot el partit i que teníem dos homes de la línia defensiva lesionats. Va estar atent en defensa, dur en la marca i seriós en la pressió; i en atac va donar recolzament a la sortida de pilota, va pujar amb perill i va arribar a disposar de fins a tres clares ocasions de cap tot i que no en va poder transformar cap ni una.
no va poder venir doncs les seves obligacions paternes vers els seus plançons van privar-lo de tal goig, tot i que quedar-se amb la pròpia quitxalla omple també el cor de joia (això diuen...). De totes maneres vam poder veure com es podia treure el mono del futbol al pujar més tard amb el seu altre equip.
després de comprovar que seguia amb nosaltres en el darrer partit, va tornar a fallar ja que aquest horari tant matiner en la vesprada no li va gens bé per les seves obligacions laborafamiliars i aquesta vegada no s'ho va poder muntar.
al sofà de casa mentre segueix l'actualitat de l'equip pel telegram i per aquestes humils narracions, encara en té per un temps de la seva lesió, esperem que sigui com menys temps millor ja que el trobem a faltar com a jugador i, sobretot, com a company.
va tornar a ser el nostre home de referència a davant. Una vegada més va tornar a demostrar la seva implicació tant en defensa com en atac. No va perdre la posició defensiva en cap moment, va tapar les línies de passada del rival i va marcar la línia de pressió al mig del camp. Quan les coses es van complicar va mostrar la seva sabiduria ordenant una pressió a tot el camp que va ser clau per a la remuntada. En atac va tornar a fer un partit rodó, va triangular, va aguantar la pilota tot esperant la pujada de la resta de companys, va assistir, i es va tornar a trobar amb el gol rematant col.locat un u contra u davant el porter fruit d'una pilota recuperada per la pressió.
tot i intentar venir fins l'últim moment, la seva mitja taronja tenia compromisos que van fer que s'hagués de quedar a casa cuidant la seva petita descendència, aquesta setmana va haver de demostar la seva gran vàlua en les tasques domèstiques i no pas en el terreny de joc.
va ser dubte fins el darrer moment ja que tenia el fill gran malalt, però va poder controlar la situació i es va omplir d'alegria ja que ens va poder venir a ajudar al camp. Va haver de jugar més en punta del què ho sol fer, però va oferir un grandíssim rendiment. Atent en defensa, solidari en les ajudes i les cobertuires als companys, i enganxós en la marca va recuperar moltes pilotes. I en atac es va multiplicar, va donar sortida a la pilota, va provar tant la combinació com les jugades individuals amb encert i es va retrobar amb el gol en dues ocasions. Va fer el primer, que empatava momentàniament el partit, i el segon, que començava la remuntada; de bons xuts rasos i col.locats.
un altre que no va poder venir a ajudar-nos al partit, però a hores d'ara encara en desconeixem el motiu en aquesta redacció, però, coneixent-lo, de ben segur que va lamentar profundament no poder venir a donar-nos un cop de mà i a descarregar una mica d'adrenalina.
estava eufòric després del seu retorn la jornada anterior i de comprovar que el menisc ja li permetia poder jugar a futbol, però ben aviat es va tornar a lesionar, aquesta vegada muscularment, i va haver d'aguantar com un tità la resta del partit. Realment no va badar boca, no es va lamentar i va seguir jugant, no se'n va assebentar gairebé ningú, de fet, a la mitja part i havia algun dels nostres jugadors que encara no ho sabia i, el què és més important, el rival tampoc no se'n va adonar. Per no patir tant va canviar de posició, no va poder córrer a munt i avall però va fer un excel.lent partit i va assecar al davanter contrari amb un enorme marcatge.
va venir a jugar tot i estar encara renquejant del seu trencament muscular a la cuixa, cosa que el va fer estar més moderat de l'habitual en el seu desplegament físic. Va començar de central per no haver de córrer tant amunt i avall, però es va haver de canviar al lateral al veure que hi havia algú que estava pitjor que ell!!!! La veritat és que si no fos que ho sabíem no haguéssim notat res, és veritat que no podia xutar ni fer llargs desplaçaments de pilota, però no va parar de pressionar i va posar la cama sense por. També va pujar en atac i va ser perillós en les conduccions, i va aconseguir marcar un autèntic golàs al rematar de cap un córner tot picant la pilota en terra.
ja té collons, el pobre no va poder venir per trobar-se molt malament, ens va arribar un parte mèdic que feia esgarrifar, i el tiu va i diu (cito textualment) "yo creo que tampoco puedo". Ni tu ni ningú!!!!!!!! Ens ha tingut uns dies preocupats, però finalment sembla que es troba millor tot i que estem a l'espera de la seva evolució. Des d'aquí tota la nostra estima i el nostre suport!!!!!!!
va reaparèixer després de la seva absència en el darrer parit, i va acabar el partit rondinant una mica per la seva actuació particular. Em va dir que reflectís els seus errors en els gols del rival, però jo no ho veig així!!!! Va fer un molt bon partit, ens va donar seguretat, va estar concentrat en tot moment, segur per dalt i per baix, va ser ràpid en les sortides i àgil sota pals, va manar a la defensa per corregir algunes distraccions, i va estar venut en la majoria dels gols del rival.