¿Y qué le voy a hacer si me gusta el buen comer?
no cambio la comida por ningún otro placer
pues no hay nada mejor que una buena cazuela
porompompón, Manuela
(els pallassos de TV)

Divendres 22 d'octubre, 20:30, camp 1 de la Laru, tornava l'equip dels nostres somnis disposat a refer-se de la darrera derrota del campionat, derrota (pel què m'han explicat) patida en els darrers instants del partit en un dia on hi hagueren força problemes a la convocatòria... Però bé, ja havia passat una setmana i tornàvem amb ànims renovats i amb gent més que suficient (tot i els dubtes sobre l'estat físic de més d'un jugador)... no seria pel supermotivador sopar a l'Alsus que s'entreveia a l'horitzó?
Havia refrescat una miqueta, digue'm que, després d'un mes d'octubre amb temperatures força càlides, la tardor havia començat a treure el nas, i la nit era clara i serena, tornava a fer un capvespre idoni per a la pràctica del futbol. Així, un cop repassades les fitxes i la indumentària dels jugadors, tots havíem de dur dorsal per no rebre targeta groga d'entrada, l'àrbitre ens instà a començar l'event esportiu més important ocorregut a la Laru aquell divendres, havíem d'iniciar ja el partit contra el Latin Fut, un rival del tot desconegut però que recordarem de ben segur durant força temps...
1r temps: Vam començar el partit força bé, tocàvem la pilota, combinàvem, defensàvem amb encert, no ens calia pressionar, vam ajuntar les línies i ells no trobaven la manera d'entrar, mentre que nosaltres anàvem gaudint d'un costant degoteig d'ocasions molt clares de gol. Teníem el partit controlat, res no feia preveure el què ens passaria... Enmig d'aquest domini el rival va tenir una ocasió aïllada i ens va fer un gol... Collons! Quina mala sort! Altra cop tocava remuntar!!!!!!!!! El partit es va començar a embrutar, feien faltes, protestaven, feien càrregues (segons ell amb l'espatlla, segons jo moltes amb els braços) i faltaven el respecte a la gent amb gestos poc esportius (que reconec que em van treure de polleguera...). Amb tot això i amb la inoperància de l'àrbitre (es va veure superat per tot) ens vam descentrar una mica, vam caure en el seu joc, vam predre el domini abassegador que teníem i vam entrar en una espiral de protestes (del tot justificades al meu entendre) que ens va fer precipitar-nos i jugar més amb les vísceres que amb el cap. Aquesta situació no us ha de fer entendre que passéssim a ser dominats i que no rasquéssim bola, res més lluny de la veritat! Sinó que ja no dominàvem com abans, que el partit estava més a on volien ells que a on volíem nosaltres... Tot i això, seguíem sense patir en excés i encara vam disposar d'alguna ocasió claríssima de gol; així, finalment l'Edgar va rebre una pilota a la frontal totalment sol i amb un xut ras, sec i col.locat va poder igualar el matx. Per fi marcàvem!!!!!!!!! Empat, faltava encara una miqueta més de tensió i "marrulleries" per arribar a una desitjada com necesària mitja part que havia de servir per reconduir la situació.
2n temps: Durant el descans ens vam conjurar per no caure en les seves provocacions ni en el seu joc brut i innoble, vam intentar refredar els ànims i recuperar el seny a l'hora de jugar per poder recuperar el domini en el joc i, perquè no, en el marcador. L'àrbitre ens va tornar a cridar i allà vam sortir, concentrats i amb actitut zen... La veritat és que aviat vam tornar a recuperar les bones sensacions, no vam caure en el parany del seu joc "barriobajero" i vam començar a demostrar com s'ha d'afrontar un partit com aquest. Seguíem segurs en defensa, amb dues línies juntes i coordinades, i amb bones jugades en atac, amb bona circulació de pilota i un joc de conjunt fluid. Finalment va arribar un altre gol de l'Edgar al nostre favor, un gol molt semblant al de la primera part, va tornar a fer un xut ras, sec i col.locat des de la frontal que va tornar a superar al porter rival. 1 a 2!!! A la fi per endavant!!!!!!!! A partir d'aquí tot va seguir igual, ells intentaven embrutar el partit però nosaltres seguíem amb l'actitut d'un buda, no quèiem en el seu parany i no vam cedir ni un moment en la nostra manera de jugar. Fruit d'això va arribar el tercer, ens van fer una falta llunyana, en Roberto va agafar la pilota, la va plantar amb cura i li etzibà amb tota la potència que atresora, aquesta sortí disparada, va fregar en un rival i va entrar a la porteria. 1 a 3!!!! Tot anava d'allò més bé!!!!!!! Vam seguir pel mateix camí, seguíem controlant, però aleshores, en una altra acció puntual, ens van tornar a marcar per donar emoció... Ara la cosa s'hagués pogtu complicar, ells van intentar créixer una mica, ens temíem una repetició de l'esdevenir de la primera part, però aquí arribà el gol de la nit, l'Isaac va recuperar una bola i llençà un xut alt i bombat des camp propi que va superar el seu porter per dalt i va entrar mansament a la porteria. 2 a 4!!!!! I encara no n'hi havia prou!!!!!! Poca estona després, l'Edgar va aconseguir el cinquè de l'equip i el tercer del seu compte particular tot acompanyant amb el cap la pilota al fons de la porteria en una centrada lateral. 2 a 5!!!!!!!! i Final!!!!!!!! Victòria merescudíssima i de les que vius amb passió pel tipus de gent a la que t'enfrontes, i ara.... dutxa ràpida i a sopar!!!!!!!
3r temps: Vam anar a l'Alsus tant ràpid com vam poder després de netejar-nos les aixelles i jugar amb el sabó..., vam anar-hi amb una alegria immensa, tant pel resultat com per la promesa de retrovar-nos amb algun lesionat, alegría i companyonia que intactes seguiren durant tota la vetllada. Tots fent pinya vam demanar unes birres, unes tapes (amb la cirereta final del rabo de toro), unes postres i cafés; vam parlar, riure i debatre animosament, i vam cultivar la germanor i el bon rotllo que sempre ha caracteritzat a aquest grup humà tant increïble que és el Taverna Atzucac FC. Finalment, uns xarrups, uns comiats emotius i un cubatilla, per parts d'uns pocs resistents, per poder païr i anar dormir com marmotes a l'hivern... Vam posar la fi perfecte a una gran nit, FORÇA TAVERNA!!!!!!!!!!

Be nois, això és tot!!!!! Avui m'ha quedat una mica llarg.... massa coses a dir.... (hahahahaha). Bé, gran victòria i gran vetllada!!!!!!!!! Fins la propera!!!!!!