El fet que el meu ordinador petés junt amb la meva ignorància funcional en temes informàtics, van fer que no pogués fer les cròniques d'aquest tram final de temporada, per la qual cosa ara em disposo a fer un petit resum de tot plegat (prepareu-vos perquè és llarg, us ho podeu llegir durant tot l'estiu...), resum que servirà de cloenda a aquesta temporada tant difícil però que ha acabat tant bé, amb el títol dels millors segons de Primera/Trentanyeros i amb el pitxixi pel talentós Edgar. He intentat enviar-ho abans de Santes, ho tenia gairebé fet, però amb la poca tranquilitat de la que gaudeixo actualment a casa m'ha estat impossible. Anem-hi!!!!!!!
Partidàs!!!!!!! Dels millors partits de l'any per emoció, joc i resultat final. Ens enfrontàvem els dos equips que havíem guanyat el primer partit, per tant, el matx era clau per l'esdevenir final d'aquest grup.
El partit va ser molt igualat, tot el partit, però les dues parts van oferir matissos diferents. Durant la primera part sempre vam anar a remolc al marcador, sempre ens marcaven primer i havíem de fer l'esfoç d'empatar; i quan ho acanseguíem ens tornaven a marcar; però era un dia en el qual ens vam sentir forts, i no vam deixar mai que s'escapessin de més d'un gol al marcador. La primera part vam acabar un per sota, sobretot a causa dels xuts del seu home gros, però amb les possibilitats d'endur-nos el partit intactes.
La segona part va començar ben diferent, vam iniciar-la amb tromba i ràpidament vam anar fent gols, fins a un total de tres, que ens van donar un avantatge de dos gols al marcador. Van ser uns minuts de domini clar, de bon joc i gols espectaculars (sobretot una vaselina brutal de l'Edgar des de més enllà del mig del camp, la segona en dos partits d'aquesta fase, un puto crack!!!!) Aquí ells van començar a treure els mals modals, van embrutir el joc, van pujar la duresa de les entradaes, tant que el seu home gros va lesionar l'Isaac d'una forta trompada. A partir d'aquí va començar el patiment, ens atacaven insistentment, amb més cor que cap, i nosaltres aguantàvem bastant bé, i fins i tot, disposàvem d'alguna oportunitat claríssima al contraatac que hagués sentenciat el matx. però no va ser així, vam anar perdent forces i finalment ens van poder marcar per dues vegades i empatar el partit. Però la cosa no s'havia acabat, vam treure forces d'allà on no n'hi havia, vam tornar a marcar i vam aguantar el resultat fins al xiulet final de l'àrbitre. Enorme i justa victòria que ens posava amb tota l'avantatge per acabar guanyant el títol.