Quince años tiene mi amor
Dulce, tierna como una flor
Cuando el sol se pone es la estrella que da luz
Quiero repetirte que no hay nadie como tu
(Dúo Dinámico)

Dilluns 24 de febrer a quarts de deu de la nit eren la data i el moment escollits per la Laru per fer-nos tornar a competir en una nova edició de la copa. Després d'arribar a la data exacte del quinzè aniversari i immersos en les celebracions que això comportarà, havíem de tornar a competir però, tot i haver baixat de categoria per la horrible volta anterior (a nivell de resultats), els de la Laru havien decidit mantenir-nos a Honor B... Quina notícia més amarga!!!!!!!! Nervis, crides a la reflexió, estampetes a Sant Pancraci, la situació s'anava descontrolant, la notícia ens havia caigut com un gerro d'aigua freda i s'ensumava el motí en qualsevol moment, s'havia de fer alguna cosa per reclamar el nostre descens...
I així va ser, l'Enric va trucar a la Laru i poca estona després vaig rebre una trucada salvadora... Recordeu el darrer partit? Recordeu que vam perdre per 4 a 0 en un resultat tant clar com injust? Recordeu que vam narrar com aquesta derrota dura seria com un bàlsam per a nosaltres? Doncs sí!!! Havia arribat el moment que el destí ens tornés el dany sofert en la darrera jornada i així ho feu. Els de la Laru van veure que l'equip que ens havia guanyat havia quedat per sobre nostre a la classificació però que ells l'havien descendit de categoria, error imperdonable que ràpidament havien d'esmenar i que va portar a què ens concedissin el tant anhelat descens!!!!!!!!
Dilluns 24 de febrer a quarts d'onze de la nit fou finalment la data i el moment en el que vam començar aquesta nova edició de la copa, tot gairebé igual excepte per l'hora i el detall que per fi estàvem a Primera A!!!!!!!!!!!!
Allà érem, sense problemes d'efectius i disposats a redreçar el rumb, vam començar amb un bon escalfament i un petit rondo per poder començar ben endollats i allí es va donar l'anècdota del matx... jugàvem contra Worldburg, un nou rival per a nosaltres, i de pedra em vaig quedar quan un d'ells se'm va acostar i em va preguntar si érem nous a la Laru ja que encara no havien jugat contra nosaltres!!!!!!!!! Hahahahahaha!!!!!!!!!!! Quina cara va fer quan li vaig dir que només portàvem QUINZE anys!!!!!!!!!!!!! Hahahahahaha!!!!!!!!!!!!!!!!!! Doncs bé, un cop recuperats del cop ens vam disposar a començar amb bon peu aquesta nova oportunitat de redempció!!!!!!!!
Cames escalfades, ment concentrada, onze titular al camp i el xiulet de l'àrbitre que va donar començament a aquesta nova aventura un cop assolida la fita exacte dels quinze anys. Enfront un rival desconegut, no sabíem res d'ells però ben aviat vam poder constatar que eren un equip amb alguna bona individualitat però que no sabien jugar com a conjunt, els hi faltava la cohesió lògica que porta el temps, i nosaltres si una cosa tenim és això! Així, ràpidament vam agafar el control del partit i va arribar el nostre primer gol: en una sacada de banda, el porter rival no va saber rebutjar la pilota, i el nostre capità la va tocar amb no sap què, i quan entrava mansament a la porteria contrària va rebre una ajuda per assegurar el tret. 0 a 1 tot just començar, i poca estona després... el segon! En una falta a la frontal, un fort xut d'en Roberto va tornar a foradar la porteria rival. 0 a 2 i gairebé sense despentinar-se. Semblava que seria fàcil, que tindríem un partit senzill i assoliríem un marcador engruixit, però ens vam relaxar, ens vam empanar una miqueta i ells van tirar de les seves bones individualitats, i així fou com, sense ni adornar-nos-en ens van empatar el partit amb dos gols gairebé consecutius... quin cangelo!!!!!! El culet sens va estrènyer una mica, van venir uns minuts d'incertesa, de joc poc brillant, i aleshores va arribar la jugada afortunada que ho canvià tot. En una sacada de banda feta pel nostre capità, la pilota va tocar el cap d'un rival i va entrar a la seva porteria, 2 a 3, ens tornàvem a posar per davant, qui sap si definitivament... Allà vam tornar a recuperar el camí, vam tornar a jugar i poca estona després el nostre capità va recollir un refús del seu porter a xut de l'Edgar per empènyer la pilota, i el què es posés per davant, al fons de la porteria. 2 a 4 i descans!!!!!!!!!!!!
Ja érem a la mitja part, era moment d'analitzar el què havia passat i de donar-nos ànims per tal de no tornar a desconnectar del partit, sabíem que si seguíem concentrats guanyaríem i no ens podíem permetre un nou error, ens seríem capaços? Va començar la segona part, tot seguia igual, dominàvem nosaltres, creàvem ocasions i en les poques que rebíem en Maxi responia a la perfecció, semblava que el gol havia d'arribar en un moment o altre, i així fou, en Ricard va recollir una passada, va posar el cos, es va regirar i va fer un xut a la mitjavolta que va foradar la xarxa rival tot recordant temps pretèrits. 2 a 5, golàs i bany confiança per a ell i per a l'equip. Semblava que ho teníem fet, que ja no hi havia res a fer, però aleshores una jugada de mala sort, un mal refús en una centrada rival, va fer que ens marquéssim en pròpia porteria. Merda! 3 a 5, ens tornaria a entrar el cangelo? Seríem capaços d'aguantar el tipus i respondre a les expectatives? Doncs sí! Vam aguantar els moments complicats que venen després de rebre un gol i vam anar recuperant el bon to, tant fou així que encara vam aconseguir un altre golàs amb un altre xut espectacular, en aquest cas d'en Bernat. 3 a 6, tot fet, només ens quedava esperar que l'àrbitre xiulés el final del partit per endur-nos la primera victòria d'aquesta nova competició.

Bé nois!!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!!!! Tenia la crònica preparada per enviar-la el divendres per motivar-vos cara al partit de la nit contra Soia, però com que finalment ens han canviat el dia del partit he decidit que us la enviava ja. Vinga!!!!!!!! Fins el proper dia!!!!!!!!!!!!!!!!