Tot parafrasejant a la Sole "...uuuuu, como hemos cambiado, que lejos ha quedado, aquella "rivalidad"..."; sí senyors sí, jornada de duel fraticida versus el nostre enemic natural, derbi contra Soia que en altres temps hagués fet saltar espurnes i que ara mateix està més que descafeinat. Recordeu quan jugàvem contra ells i venien tots els jugadors amb fitxa que tenien? Doncs ara ja no, a la baixada de tensió que hi ha hagut en els darrers derbis (en els dos anteriors d'aquest any) ara hi hem de sumar que ja no son ni set jugadors!!!!!!!!!!!! Increïble!!!!!!!!!!!!!!!!
Nosaltres ja érem al camp escalfant, havíem tingut alguna baixa d'última hora però érem prou gent, érem vuit, disposàvem d'un canvi; i aleshores va arribar la notícia, resulta que ells eren només sis i sense porter!!!!!!!!! Com??? Què??? Que eren no més sis i sense porter!!!!!!! Ahhhh!!!!!!!! Aquí va arribar la primera distracció, van proposar de donar-nos la victòria i fer un amistós amb un de nosaltres amb ells, però quan ja ho teníem tot apamat es van fer enrera i van voler competir.... Ens van voler desconcentrar? Qui ho sap.... Bé, eren un de menys, nosaltres teníem superioritat numèrica, i ara l'havíem de plasmar tant al camp com al marcador; havíem de lluitar contra nosaltres mateixos i superar el relaxament involuntari que es produeix quan jugués contra un de menys. Tot va començar genial, primera jugada, penal a favor i primer gol de l'Enric. Poca estona després el segon, també obra de l'Enric, però aleshores va passar el què passa moltes vegades en aquestes ocasions, ells es van tancar, nosaltres ens vam relaxar una miqueta més encara, no vam tenir prou paciència per moure la pilota, vam abusar de les passades interiors sense èxit i, tot i tenir el domini, aquest era infructuós i patíem contraatacs perillosos. Com a resultat de tot plegat ens van marcar un parell de gols i ens van empatar; sort que al final de la primera part i enmig del desconcert general, l'Edgar va poder fer el tercer gol tot recollint el refús del porter a un xut llunyà de l'Isaac. 2 a 3 al descans, victòria per la mínima però insatisfacció pel joc realitzat i per la sensació que estàvem desaprofitant una ocasió històrica per matxacar-los.
A la mitja part ens vam conjurar, vam intentar aclarir un parell de conceptes, ens vam demanar paciència per moure la bola i agressivitat a davant, i vam sortir al camp disposats a capgirar la situació com un mitjó. I Déu sap que així va ser!!!!!!! Vam sortir mossegant, ens vam esperonar els uns als altres, els vam apretar, pressionar, ofegar al seu propi camp i, a part, vam anar madurant les jugades d'atac fins que trobàvem la millor opció. Fruit de tot això ja no vam patir contraatacs perillosos i van anar caient gols al sarró, un rera l'altre, inexorablement; dos més de l'Enric, un altre de l'Edgar i un de l'Isaac, en Ricard i jo mateix, en total foren nou quan l'àrbitre va xiular el final del matx. En resum 2 a 9 contra soia!!!!!!!!!!!!! Victòria aplastant!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Visca!!!!!!!!!!!!!!!!

Apa!!!!!!! Gran victòria i humiliació a l'etern rival!!!! Perfecte!!!!!!!!!!
Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!