Taverna Atzucac - Pallofes Team (5 - 9)
Partit de la temporada Temporada 2019-2020 de la 1a Volta
Jugat el dl., 02/12/2019 - 22:00
Resultats Parcials
Crònica
Puja al meu coet,
Anirem volant fins a la lluna.
Puja al meu coet,
Tots junts viatjarem.
(el pot petit)
Havia arribat el dilluns dos de desembre d’enguany (de 2019, que quedi constància per quan sigueu ancians i els llegiu les vostres batalletes als néts...), havia arribat el dia de jugar el partit corresponent a la setena jornada, partit suspès feia tant sols quinze dies per una tromba d’aigua, i partit que va arribar dos dies abans d’una altra llevantada considerable... Bé, sigui com sigui arribàvem a la setena jornada amb els objectius assolits... què dic assolits!!!!!! Superats i tot!!!!!!!!!! Hem superat les expectatives, i qui sap si els desitjos també, i no només ens hem assegurat la salvació, sinó que també ens havíem assegurat l’ascens!!!!!! PUJAREM!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ara només calia saber en quina posició....
Doncs allà estàvem, a l’hora en punt, en una nit serena i agradable davant de Pallofas Team disposats a arrodonir aquesta primera volta tant brillant.... en seríem capaços?
La cosa no va començar gens bé, en el rondo motivador de l’escalfament el nostre home d’acer sens va trencar... sí nois, la nostra assegurança al darrera, el repartidor de míssils es va lesionar en una acció totalment fortuïta... quina malastrugança!!!!!! Però tot i el gerro d’aigua freda vam sortir al camp amb totes les ganes i disposats a aconseguir el primer lloc en la classificació final. L’àrbitre va xiular el començament del partit, i des d’aleshores vam tenir l’objectiu clar, claríssim, llàstima que ben aviat es va començar a veure que costaria... i molt!!!!! Tot i la voluntat d’imposar el nostre ritme ens costava molt d’aconseguir, ens costava treure la bola des del darrera, combinàvem amb dificultats, teníem alguna bona ocasió però no érem capaços de materialitzar-ne cap; per contra, el rival semblava que aconseguia imposar el seu estil , tenien el ritme de partit i van estar més encertats de cara a gol. Tot i que el seu joc es basava més en les seves individualitats que en el col·lectiu, el cert és que ens superaven amb certa facilitat en jugades personals i ens creaven força perill. Així, van anar caient els gols, primer un, després un altre, de seguit el tercer, i el quart per acabar la primera part. 0 a 4 al descans i la sensació que ens superaven en força, rapidesa i empenta... en resum, que eren bastant més joves que nosaltres i, a més, amb molt bona tècnica, com diria aquell famós futbolista tant humil eren més guapos i bons futbolistes (el tema dels diners no ho sé) i que per això els teníem enveja... Seríem capaços de capgirar la situació???????
Altra vegada ens vam conjurar al descans, vam intentar donar-nos ànims i recuperar-nos anímicament per encarar la segona part amb la creença que encara ho podíem fer, que podíem capgirar l’esdevenir del partit tal i com ja hem fet alguna vegada en aquesta volta... Apa!!!!! Cap al camp altra vegada!!!!!! A per ells!!!!!!! Però no, només començar un altre gol en contra... quin cop! Ens enfonsarem???? Tot seguia igual, ells ens superaven però nosaltres no ens rendíem, seguíem tenint esperances, el joc no va canviar, nosaltres intentant imposar un joc col·lectiu i ells tirant de les seves individualitats, però quines individualitats!!!!! En mig de tot això un raig d’esperança, el primer gol de l’equip, un gol de l’Edgar que havia de servir per recuperar-nos, si més no, anímicament. 1 a 5 i aquí vam entrar en una fase d’intercanvi de cops, un gol seu, el segon nostre (aquest d’en Jona) i un altre seu... 2 a 7... quin panorama... però aquí la truita va començar a girar... quedava temps, semblava impossible però... ells es van relaxar una mica, producte del domini, i nosaltres no ens rendíem, i poc a poc vam anar imposant el nostre joc i dominant una mica més el tempo del partit. Així vam anar fent golets... un, dos i tres! dos d’en Jona i un de l’Edgar, 5 a 7 i cinc minuts per endavant... Semblava increïble!!!!! Per primer cop en molta estona els teníem a una distància assequible!!!!! Ens animàvem, ens encoratjàvem i fins i tot algú va dir “que ja els tenim!!!!!!”... això va ser el final, va ser la perdició per a les nostres esperances, el rival es va tornar a endollar i altra vegada en jugades individuals (tenien un paio que se n’anava de tothom com i quan volia, una bèstia, ell sol ens va fer sis gols...) ens van tornar a marcar en un parell d’ocasions i van tancar el partit. 5 a 9 i final, derrota justa contra uns que no s’han ni classificat per a l’ascens... quines coses més rares!!!!!!!
Bé nanos!!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!! En resum, una gran primera volta en actitud i en joc amb només un parell de partits dolents però en els quals no hem abaixat els braços mai. Ara a tope a HONOR B!!!!!!!!!!!!!!!!!
Alineació
va patir en aquest partit, va haver de recollir la pilota de dins la xarxa fins a nou vegades però no va ser culpa seva... és més, sense ell haguessin estat alguns més. En aquesta primera volta ha estat com el porter alemany, dubitatiu en el primer partit però excel·lent en la resta, absolutament decisiu per a l’ascens de categoria. Segur per dalt, per baix, ràpid en les sortides i amb criteri per començar el joc, s’ha permès el luxe de donar una assistència directe de porteria emulant al seu company de posició.
va patir com ningú la velocitat de l’home que entrava per la seva banda, un personatge que ningú va poder controlar. Tot i la dificultat de la marca va estar a un bon nivell i no es va desconcentrar en cap moment. En aquesta primera volta ha recordat al bo de l’Abi per estar sempre concentrat, amb bona col·locació dins del camp, atent a la seva marca i ràpid en les cobertures, i en atac ha mogut la bola amb criteri i sense riscos i ha estat selectiu i perillós en les seves incursions.
un altre lateral que va patir com ningú les incursions del rival, arribaven en carrera i eren impossibles d’aturar, però les ganes no hi van faltar i no es va donar per vençut en cap moment. El nostre capi ha emulat al chapi del dream team, sempre concentrat, intens en la marca, rocós en l’u contra u, contundent al tall i serè a l’hora de jugar la pilota i voluntariós en les seves incursions.
encara arrossega una lesió al turmell del partit que va poder venir a jugar, lesió que l’ha tingut fora dels terrenys de joc la resta de dies. A tingut una primera volta negra, ha patit un procés osmosis amb el francès, no pel color de pell, sinó perquè una lesió l’ha tingut fora dels terrenys de joc la majoria de partits, esperem que ben aviat la superi i pugui demostrar tota la seva qualitat.
no va venir en aquesta ocasió i per això va sortir il·lès de la sangria a la que ens va sotmetre el rival. En aquesta primera volta ha estat un jugador semblant al lateral brasiler, ja que no sempre ha vingut (tot i que aquest any deu n’hi do!) però quan ha intervingut ha mostrat tota la qualitat que atresora. Atent en defensa, contundent i ràpid, i elegant en atac, ha tret la bola jugada des del darrera i ha posat pilotes amb molt de perill per als nostres atacants gràcies al virtuosisme de la seva esquerra.
es va entregar al màxim tant en defensa, va patir, com tothom, per seguir al seu home però no va ser per falta d’actitud, i en atac, provant tots els seus recursos, i va acabar baldat. Primera volta espectacular del nostre killer, talment com l’uruguayo ha estat un corcó en defensa en la pressió al rival i en l’entrega per recuperar la pilota, i agressiu en atac, sempre preparat per combinar, amb encert en les accions individuals i inspirat de cara gol fent rematades espectaculars i marcant gols decisius (qui no recorda el gol que ens va donar la victòria contra Soia...).
un altre que va patir a la punta d’atac però que mai es va rendir, tot i els problemes en defensa no li va mancar l’actitud i va provar-ho tot en atac, jugant i fent jugar, i afegint dos gols més al seu compte golejador. Gran primera volta der l’home més talentós de l’equip com si fos el pilota d’or. Sempre compromès en defensa, actiu en la pressió, ha tornat a agafar el pes ofensiu de l’equip, ha cultivat el joc col·lectiu i l’individual, essent, una vegada més, el màxim golejador de l’equip i, probablement, el màxim assistent també.
va ocupar la punta d’atac o el mig del camp, i va esgotar tota la seva energia anant amunt i avall intentant tapar tots els forats que s’obrien en la defensa. En atac va tornar a aportar joc combinatiu i sempre es va oferir als companys tot i la difícil situació. Talment com el millor futbolista peruà de la història està fent una temporada amb poques participacions però de altíssima qualitat. Quan els genolls li permeten i pot venir l’equip agraeix el seu temple i la seva qualitat al mig del camp, on ordena i junta les línies en defensa i vertebra el joc ofensiu.
un altre que va haver de multiplicar-se davant les embranzides del rival. En defensa va haver de córrer darrera el rival i intentar impedir-los les seves progressions individuals, i en atac va iniciar el joc associatiu i va estar més resolutiu que mai en atac, fent el seu primer hat-trick des de que és amb nosaltres. Gran inici de temporada del nostre referent al mig del camp, és l’home que marca el tempo del partit, és el termòmetre del nostre joc, quan ell hi és facilita la feina als companys i aquests el busquen talment com el noi de Santpedor, però amb més gol!!!!!!!
en aquest partit no va poder venir i ja porta un parell de setmanes esperant per poder venir a jugar. Un tipus amb una tècnica individual espectacular que és tranquil fora el camp però a dins es transforma en un gladiador com ho feia el búlgar més estimat per tots. A fet una grandíssima primera volta, quan ha pogut venir ha estat intens en defensa, actiu en la pressió, i inspirat en atac, on ha demostrat la gran qualitat tècnica que té amb jugades increïbles i gols decisius.
no perquè no patís davant les escomeses rivals, sinó perquè ràpidament ha après com fer-ho per tenir al nen dormint a l’hora del partit... Una vegada més va estar de deu en entrega en defensa i participatiu en atac. Emulant al monsieur un home jove i amb projecció compromès amb el projecte que s’ha fet indispensable a l’equip, ha fet una primera volta on ha demostrat aquest compromís tot i tenir un nou plançó. Sempre actiu en defensa i en atac, on ha començat al joc amb qualitat des del darrera.
la dehesa fortuna no el va acompanyar i va fer que es trenqués en l’escalfament inicial; el vam trobar a faltar molt, i molt. Quan veus els seus cacaus a qui no li recorda al tintin holandès? A mi sí, centrals, amb bons cuixots, amb un desplaçament de pilota en llarg espectacular, insuperables en defensa, iniciadors del joc ofensiu i amb una gardela de les que fan època que fa que siguin molt golejadors. Doncs bé, en aquesta primera volta no ha fet sinó confirmar tot això.
un altre que es va lesionar poc abans de començar, però aquest en el partit d’entrenament que fa abans de venir on es va fer un esquinç. Talment com l’asturià va començar de lateral i ha acabat en la punta d’atac aquest començament de temporada, i arreu ha complert de manera sobrada. Ràpid, intens, concentrat en tot moment, ha tornat a demostrar que és una assegurança en defensa i s’ha revelat com a golejador en atac.
no al camp, doncs ja no forma part de la plantilla, però sí en un sopar i, arran d’aquest tiberi, en totes les cròniques (les juguesques amb mi són perilloses, com sinó van començar les cròniques?). En aquesta primera volta la seva presència a les cròniques fan que s’hagi convertit en aquest famós personatge de còmic i no deixa de ser un incentiu esperar a veure quan apareix... fins i tot per a mi!!!!!!!