Resistiré, para seguir viviendo
Soportaré los golpes y jamás me rendiré
Y aunque los sueños se me rompan en pedazos
resistiré, resistiré
(duo gens estàtic)

Dilluns 25 de novembre, deu de la nit, com sempre, després d’una setmaneta sense futbol ja que ens van anular el partit corresponent a la setena jornada del divendres anterior a causa de la pluja, tornàvem a la Laru disposats a jugar la cinquena jornada del campionat.... Sí, ho heu llegit bé, la cinquena... coses rares de la Laru.... Bé, sigui com sigui allà estàvem lluint cuixes i bessons disposats a recuperar la nostra millor versió després de la desfeta de l’anterior partit. La ciclogènesis havia passat, feia un dia perfecte per a l’esport de la pilota, a més, vam tornar a fer el rondo talismà per escalfar abans de començar, i davant nostra teníem un equip desconegut però que de ben segur no oblidarem... ai! No em vull avançar... jugàvem contra Migos F.C. Seríem capaços de tornar al bon joc i als bons resultats? O l’experiència del darrer partit resultaria una llosa massa pesada per aixecar el cap?

El partit va començar amb puntualitat i ben aviat es va veure com aniria la cosa... Després d’uns primers minuts igualats, on tots dos equips intentàvem portar la batuta del matx i imposar el nostre ritme de joc, el rival va començar a exhibir tot el seu estol de recursos per intentar vèncer-nos. Tàcticament i tècnica no mostraven res de l’altre món, però sí pel què fa a l’altre futbol, al futbol de la marrulleria, de les patades, de les protestes i de la manca de respecte cap al rival.... Quina colla de galifardeus!!!!!!!!! Doncs sí, ràpidament van començar a fer faltes claríssimes i a protestar-les!!!!!!!! Que si érem unes “putas nenazas”, que si “son unos viejos”, que si ens tiràvem a la piscina, etc, etc, etc... (Ni Soia està al seu nivell!!!!!!!) Finalment, en Roberto va xutar una de les faltes, va recollir el rebot i en el següent xut va aconseguir fer el nostre primer gol. 1 a 0. A partir d’aquí encara es van posar més bordes, que pesats!!!!!! Aquí va ser quan vam donar tota una lliçó de saber jugar i no vam caure en cap de les seves provocacions, ens pegaven i ens aixecàvem, i seguíem tenint el control del partit, no patíem en defensa (tot i això en Maxi i els pals ens van salvar en més d’una ocasió) i intentàvem jugar la pilota i crear joc ofensiu. Finalment, en l’enèsima falta, doble penal al nostre favor que en Willy va materialitzar enganyant al porter. 2 a 0 i descans. A cascar-la!!!!!!!!!

A la mitja part ja en teníem els pebrots plens, tot i així ens vam donar consignes per seguir com fins aleshores, això és, seguir jugant sense caure en les provocacions i no marxar mentalment del partit en cap moment. La segona part va seguir el mateix camí, faltes i més faltes, queixes i més queixes, i contínues faltes de respecte, però ara nosaltres també fèiem alguna falta i, fins i tot, vam acabar amb més faltes que ells... o, si més no, amb més faltes xiulades... Té collons la cosa!!!!! L’àrbitre al final va estar una mica condicionat per tota la manca de virtut del rival. Tot anava igual, però al final, en una pilota perduda a la frontal, van aconseguir fer un gol al, fins aleshores, inexpugnable Maxi. 2 a 1, nervis? Ho pagaríem desconnectant del partit? Doncs no, en una lliçó de com es juguen aquest tipus de partits vam seguir igual, patíem per la incertesa del marcador però seguíem forts en el joc, sense patir gaire i creant bones ocasions (en aquesta part vam ser nosaltres els que vam fer un parell de pals), i aleshores va arribar la jugada clau: una falta al nostre favor una mica més lluny de la frontal de la nostra àrea, l’agafa en Roberto, la planta, mira a dreta i esquerra, fa una passa i .... patapum!!!!!!! Deixa anar una gardela que travessa tres quartes parts del camp a mitja alçada i entra a la porteria rival com un obús. Espectacular!!!!!!!! 3 a 1, tornàvem a dominar de dos al marcador. A partir d’aquí tot igual, ells cada cop més desesperats i nosaltres donant una grandíssima imatge, sense caure en les seves provocacions tot i que en algun moment vam estar a punt, sobretot quan en una falta per darrera força lletja el seu porter salta i diu “si vas a hacerle falta al menos dale fuerte!”. Serà fill de puta!!!!!! Aquí no em vaig poder reprimir i vaig saltar, ho sé, no vaig conservar la calma però en aquell moment li hagués aixafat el cap, era una falta de respecte total i una incitació a la violència per a mi del tot imperdonable i que l’àrbitre hagués hagut d’acabar expulsant-lo del partit (diu que no el va sentir... i segur que l’Arnau estaria d’acord amb mi...). Bé, tornem al matx i al nostre bon joc, tant és així que vam aconseguir fer dos gols més, un de l’Enric amb un xut ajustat al pal al recuperar una pilota que havia jugat el seu porter, i de l’Aleix amb un xut ras i creuat trot culminant una gran acció col·lectiva d’atac. 5 a 1 i final!!!!!!!!!!!! A la merda colla de malparits!!!!!!!!!!!!!!!!! Que a gust que em vaig quedar!!!!!!!!!!!!!!!!!

Bé, una vegada més això és tot, gran partit i gran victòria!!!!!!!!!! Va tornar la millor versió de l’equip i això seguirà així!!!!!!!!! N’estic convençut!!!!!!!!!!!!!!!! Fins la propera!!!!!!!!