Marrameu torra castanyes,
A la voreta del foc,
Ja ni peta una als morros,
Ja tenim Marrameu mort.

Una altra vegada un divendres, el 25 d'octubre, una altra vegada a les 22h, una altra vegada una nit serena i perfecte per practicar el futbol i una altra vegada contra un vell conegut dels camps de la Laru... contra els Iaios!!!!!!!!! Segon duel fraticida de l'any en només quatre partits, ara ens trobàvem un vell rival, un contrari dels clàssics amb una plantilla més que coneguda, un partit on havíem de demostrar que arribàvem en un bon moment tant de joc com de resultats i que havia d'afermar-nos al capdavant de la classificació... Així va ser???????

Doncs de moment no!!!!!! El rival encara té el nom de sempre, segueixen essent els iaios, però no en queda ni un!!!!!! Què volien aquesta gent que ens miraven de vesprada?????????? Si la majoria eren més joves que nosaltres!!!!! Ai carai!!!!!!!!!

Bé, un cop expressada la meva sorpresa podem seguir... Seríem capaços de confirmar el nostre excel.lent moment????

Tot va començar molt bé, nosaltres érem vuit, teníem un canvi, i ells tant sols eren sis, un de menys... Vam començar "a lo grande", dominàvem, teníem la pilota i ells no eren capaços de passar del mig del camp, el domini era total i, a més, teníem prou paciència per anar madurant les jugades i no caure en la precipitació ni les presses per guanyar el partit al minut u. Així, poc a poc, van anar arribant les ocasions de gol i després els gols, ràpidament ens vam posar amb un 0 a 2, gols de l'Isaac i l'Enric tot culminant bones jugades col.lectives. Tot anava perfecte, ho teníem ben encarrilat, però aleshores va arribar el seu setè home, en Ricard!!!!!!! La cosa va canviar, el fet de jugar contra un de menys fa que no juguis igual de concentrat, encara que no vulguis la intensitat és més baixa mentre que en el rival es multiplica, això fa que un cop s'igualen les forces costi molt canviar el xip i jugar com si haguéssim estat set contra set des del principi. I així va ser, vam començar a patir, els deixàvem jugar massa fàcil i estàvem un pèl desordenats. Aleshores va aparèixer la figura d'en Maxi, fent aturades de gran mèrit fins i tot a en Ricard, però al final li van poder fer un gol, 1 a 2. Tot seguia igual, no entràvem al partit, desitjàvem que arribés el descans d'una vegada, però en aquests moment, l'Isaac va fer una jugada individual estratosfèrica enganxat a la línia de fons que va culminar amb un autèntic golàs!!!! 1 a 3 i per fi arribava el tant enyorat descans...

A la mitja part consignes per tornar a agafar el pes del partit i paraules d'ànims dels uns als altres, havíem de canviar el ritme del partit fos com fos!!!!!!! Però va costar molt... Vam començar la segona part gairebé igual que vam acabar la primera, no acabàvem de trobar el nostre lloc al camp i el rival estava crescut, el partit es va convertir en una anada i tornada on tant ells com nosaltres teníem oportunitats. La cosa no anava tant fina com en els darrers partits, però tot i així vam poder tornar a marcar quan en Roberto va rematar amb el cap una bona centrada de l'Edgar. 1 a 4, semblava que tot s'havia acabat, i així va ser, vam rebre un altre gol, però el rival ja no va tenir temps per a res més, se'ls va anar acabant la benzina i, poc a poc, vam anar prenent el domini de la situació. 2 a 4 i final del partit!!!!!!!!!! Una nova victòria molt treballada i on vam demostrar que tot i no tenir un dia molt fi som un rival complicat de guanyar quan ens posem el mono de feina i ens posem a treballar....

Apa nanos!!!!!!!! Això és tot!!!!!!!!!!! A seguir amb aquesta ratxa triomfal!!!!!!!!!!!! No us passeu amb les castanyes, moniatos, panellets i moscatell que us vull veure en forma el proper partit!!!!!!!!!!!! A reveure i.....

FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!