Dimarts a les deu del vespre arribava el partit de la tercera jornada de la lliga d'enguany, partit que havia de ser la confirmació de la tendència ascendent de l'equip. Veníem d'una derrota en la primera jornada i un empat en la segona, i ara ens tocava la victòria!!!!!!!!!!!!
Jugàvem contra Five Perruqueria, un rival contra el qual podíem aconseguir la tant anhelada primera victòria de la temporada, i ens presentàvem al partit amb una convocàtoria que tornava a fer patxoca, comptàvem amb deu efectius, quin canvi amb lligues passades!!!!!!! Sembla mentida!!!!!!! Com es nota que han plegat dues persones que no venien precisament gaire...
Bé, El partit va començar amb puntualitat i ben aviat va començar a sonar la mateixa cançoneta que estem arrossegant des del principi de temporada, a saber, vam començar dominant, disposant d'alguna bona ocasió de gol, creant el nostre joc i impedint el del rival, però en la primera ocasió que van tenir ens la van clavar. Ja perdíem zero a un, no podia ser!!!!!!!!!!!! Aquí vam demostrar, una vegada més, la nostra gran fortalesa mental i vam seguir jugant com si el marcador encara fos l'inicial. Per sort, ben aviat vam aconseguir marcar l'empat amb un xut llunyà de l'Isaac, i poca estona abans d'acabar la primera part, ens van fer un penal que en Willy es va encarregar de transformar tot sortint des de la banqueta; fou, talment, un canvi d'handol. Dos a un, arribàvem al descans per davant al marcador per primer cop en tota la temporada.
Així doncs, victòria momentània, quatre indicacions, préstec d'una samarreta a l'àrbitre (per no confondre'l més amb el rival) i tots convençuts que per fi prodríem estrenar el nostre caseller de victòries. Va començar la segona part i el partit es va igualar, tots teníem ocasions i cada equip intentava imposar el seu estil de joc. Ells eren bons, tenien bones individualitats però els faltava el joc de conjunt; en canvi, nosaltres ens basàvem més en l'equip i en el joc de combinació. La cosa pintava bé, però aleshores vam rebre un gol. Empat a dos, es complicaria el partit? Doncs no, en una jugada de força en Roberto va etzibar una canonada amb copyright, la pilota la va aturar el porter però no la va poder blocar, i en Willy, atent al refús, va aconseguir posar-nos per davant una vegada més. Aquest gol ens va donar tranquilitat, ens va fer creure que teníem el partit controlat i que el guanyaríem, però aleshores va arribar un altre gol seu. Empat a tres, es complicaria el partit? Doncs sí, aquest gol ens va fer mal, i poca estona després vam rebre un quart gol que ens va enfonsar, de cop vam rebre una hòstia que ens va despertar de la il.lusió de la victòria. Estàvem tocats, l'equip es va partir en dos, no hi havia mig del camp, vam oblidar-nos del joc col.lectiu durant cinc minuts i ho vam pagar car, vam rebre dos gols més que van sentenciar el partit. Tres a sis, quedaven poc més de cinc minuts, només ens quedava intentar recomposar les línies i caure dignament, i això vam fer, ens vam oblidar del resultat i vam jugar tant bé com vam poder els darrers minuts del matx, fins i tot en Bernat B va aconseguir un altre gol tot culminant una bona jugada col.lectiva, un gol que va maquillar el marcador final del tot injust. Conclusió, derrota per quatre a sis en un partit que no vam saber tancar quan era nostre, i en el que vam pagar amb escreix cinc minuts de desconnexió; marcador totalment enganyós vist el què va passar sobre el tapís artificial de la Laru.

Apa nois!!!!!!! A veure si guanyem d'una vegada!!!!!!!!!! Només portem un punt, però vistos els partits que hem fet en podríem portar nou!!!!!!!!!!!!!! Vinga!!!!! Ànims!!!!!!! I a guanyar!!!!!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!