- A les onze temporades segur que arribo, a les dotze ja ho veurem- vaig dir.
- Va, home, va!!!!- va respondre l'Enric- però què dius! A veure si resultarà que plegaràs abans que jo? A veure si t'hauré d'animar a seguir?
- Ui! Però és que cada cop em fa més mal tot, el genoll, el turmell... - vaig replicar.
- El què està clar és que el dia que ho deixem ja serà definitiu, a mi m'agrada acabar les coses, no haver-les de deixar abans del final- va sentenciar.
Aquesta era, si fa o no fa, la conversa que vaig mantenir amb l'Enric escalfant poca estona abans de començar aquest nou duel a la Laru... MALEÏDA CONVERSA!!!!!!!!!!!
Va per tu Killer!!!!!!!!!!!!!!

Veníem d'un duel descafeïnat contra el nostre enemic natural, veníem d'una victòria còmode i estàvem davant d'un partit molt important que podia servir per entrar en la lluita per les posicions d'ascens i marxar de vacances de setmana santa contents, o, per contra, entrar en la zona complicada de la classificació i lluitar per la permanència. Estàvem davant d'un partit important i necessitàvem la millor versió de tots nosaltres, teníem prou gent a la convocatòria, tornava en Tubau després de molts partits i volíem obtenir una nova victòria, i ben cert que així va ser, vam ser capaços de recuperar-nos d'un fred inici i acabar guanyant amb certa comoditat el partit contra Five Perruqueria per un marcador global de 2 a 6.
La cosa no va començar del tot bé, vam començar amb ganes però molt freds, desconectats, perdíem la pilota amb molta facilitat, erràvem en els controls i les passades i no érem capaços de trenar bones jugades d'atac. Tot i això, tot i estar espessos en atac, l'ordre i la pressió defensiva eren les de sempre, per la qual cosa no gaudíem d'ocasions de gol a favor però tampoc passàvem excessives engúnies defensives, excepte quan, més per errades nostres que per encerts del rival, els regalàvem alguna bola en zones de perill. Producte d'aquest desconcert van fer-nos el primer gol, estàvem per darrera al marcador i les sensacions no eren les millors. Però poc a poc la cosa va anar canviant, ens vam anar situant, ens vam anar escalfant i vam començar a fer el joc habitual, a trenar bones jugades i crear perill a la porteria contrària. Pràcticament ells no es creaven perill, només en els xuts llunyans (si una cosa si tenien era un bon xut) i fins i tot van estabellar un obús al pal, però no feien res més; mentre que nosaltres vam agafar el pes del partit i vam començar a dominar clarament. Finalment, va arribar el primer gol en una bona jugada col.lectiva, i poca estona abans del descans el segon, mitjançant un xut llunyà que es va empassar el seu porter.
1 a 2 al descans, satisfacció per la victòria mínima momentània, però no pel joc de l'equip tot i la millora mostrada a mesura que passaven els minuts. Vam conjurar-nos per seguir concentrats, ens vam donar quatre indicacions i vam tornar a saltar al terreny de joc disposats, com així va ser, a què aquesta segona part fos del tot diferent. Vam dominar de principi a fi, vam jugar com un autèntic equip, vam ofegar-los en defensa, pràcticament no ens van crear ocasions de gol, i vam jugar molt bé en atac, vam saber combinar amb encert i vam mantenir la serenor en el moment més delicat que vam tenir. Ja havien passat catorze minuts d'aquesta part i el marcador no s'havia mogut, teníem el control, no patíem, disposàvem d'un munt d'ocasions però la pilota no entrava, fins que el Maradona de los Andes, més Maradona de los Andes que mai, es va marcar una jugada espectacular per la banda i va donar el gol a l'Enric perquè sentenciés el partit... o això semblava. 1 a 3, per fi una mica de tranquilitat, i tot va seguir igual fins que a sis minuts del final ens van fer el segon. 2 a 3, ens esperaven sis minuts de patiment, sis minuts en els quals ens apretarien i suaríem la cansalada, però no va ser així, en una altra gran jugada personal, en Willy va fer el quart d'un bon xut, i, seguidament, va caure el cinquè després d'una excel.lent jugada col.lectiva. 2 a 5, tot decidit, era hora de gaudir del gran joc que estàvem realitzant, però aleshores va succeir la jugada negativa del partit, en una lluita al mig del camp l'Enric es va fer mal tot sol al genoll i va haver de plegar. Quina merda!!!!!!! Bé, després d'això, i després d'un contraatac molt ben portat, vam aconseguir fer el sisè i es va acabr el matx. 2 a 6, victòria clara i contundent que tenia un regust agredolç a causa de la lesió del nostre Killer, lesió que al dia següent es va confirmar i que el tindrà apartat dels terrenys de joc durant força temps. Ànims Enric!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Apa!!!!!! Això és tot!!!!!!!!!!!!!! Que passeu una bona setmana santa i ens veiem en la propera ocasió!!!!!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!