La nit era serena, estrellada, la claror de la lluna plena trencava la negror de la foscor, i allà estàvem, sobre la gespa artificial del camp dos de la UR Laru, disposats a intentar redreçar el rumb de l'equip després del nefast debut en aquesta nova competició. Teníem un vell conegut, un equip contra el qual també vam jugar la segona jornada de la primera volta de la passada competició (mireu el petit resum que vaig fer del partit, no té "desperdici"!!!), un equip que ens havia guanyat per la mínima fent servir tot el joc brut que es pot imaginar; però aquesta vegada tot va ser diferent i els vam derrotar clarament en el partit més plàcid dels últims temps. Vam guanyar per 2 a 6 a The Fighters.
Després de l'overbuking de la darrera setmana, en aquesta érem només vuit jugadors, és a dir, disposaríem d'un sol canvi, però era un número ideal per estar dins del partit durant tota la durada d'aquest. Estàvem concentrats, preparats pel repte, i esperàvem amb delit que l'àrbitre marqués l'inici del matx; així ho va fer i va començar l'espectacle!!!!!!!! En una primera part molt bona, boníssima, vam esclafar el rival com si fossin boletes d'aire en trossos de plàstic, vam dominar clarament i vam tenir un gran encert davant de porteria, va haver-hi un moment en què tot el que fèiem sortia i anaven caient els gols sense aturador. Vam començar dominant, portant el pes del partit, vam anar madurant el matx fins que va arribar el primer gol, al cap d'una estona el segon, després el tercer, i tot seguit el quart, el cinquè i el sisè. Tot ens sortia i ells van abaixar els braços, durant la primera part van dirigir tota la seva ràbia i mala llet a ells mateixos; i mentre que nosaltres jugàvem com els àngels, ells es discutien constantment i s'increpaven (coses com "¡cambio! tengo que salir yo para arreglar esto", o paraules més fortes que no vull reproduir, eren constants). En resum, 0 a 6 a la mitja part.
Durant el descans vam donar-nos només un parell d'indicacions, sabíem que no ens podíem relaxar, havíem d'intentar mantenir la intensitat i les ganes amb les que estàvem jugant; i havíem de mantenir la calma ja que també sabíem, a causa del precedent que teníem amb ells, que ens apretarien, entrarien en el joc brut i ens buscarien les pessigolles. I així va ser, la segona part va anar com havíem imaginat, ens van apretar més, van estar agressius traspassant a vegades la línia de l'esportivitat, però nosaltres vam saber aguantar amb el cap fred, no vam entrar en el seu joc tot i rebre alguna entrada fora de lloc i molts improperis; fins i tot l'àrbitre els va expulsar un jugador per rebotar-se amb l'Isaac primer i una entrada molt lletja a l'Arnau després (sense cap mena de dubte, aquest fet va fer que a l'àrbitre no se li escapés el partit, quan la cosa s'escalfava perillosament va saber parar-ho). Producte de la seva major intensitat, ens van crear alguna complicació més a nivell defensiu, vam patir alguna ocasió de gol més, de fet ens van fer un parell de golets; però també és cert que nosaltres vam poder eixamplar les diferències al marcador en alguna de les bones ocasions de les que vam disposar. En resum, va ser una segona part més igualada, on ens va costar més crear i jugar, però sense patiments per la folgança del marcador.

Vinga quitxallla!!!!!!! Això és tot per avui!!!!! Ara a mentenir els peus al terra i a seguir aquest dimecres amb la bona línia que vam començar!!!!!!!!
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!