Darrera jornada d'aquesta primera volta en aquest nou sistema de competició ideat per les ments pensants de la Laru. Darrera jornada on, de guanyar, tornàvem a dependre de nosaltres mateixos per quedar primers de grup. Jornada que arribava després de dues victòries sense paliatius com feia temps que no aconseguíem. Jornada on havíem de consolidar el nostre bon joc i així ho vam intentar.
Amb totes aquestes motivacions vam saltar al terreny de joc disposats a aconseguir una nova victòria, la tercera cosecutiva (que en fa de temps que no ho assolim!!!!), però no va poder ser, va ser el partit més desafortunat i afortunat alhora que hem jugat amb molt de temps i finalment vam empatar a sis contra l'ExDosrius.
Tot va començar força bé, la tocàvem, teníem el contrari sense idees, aculat al seu camp, estàvem segurs en defensa i trenàvem jugades ofensives de molt perill. Producte del domini van arribar els dos primers gols. Ja guanyàvem dos a zero, semblava que no seria complicat, però aquí va començar la mala sort. De cop, un gol de rebot; vam tornar a marcar, tornàvem a aconseguir dos gols de distància al marcador, però va venir un altre gol de rebot (xuts que rebotaven a la cama d'algun jugador, nostre o seu, tot canviant la direcció de la pilota (impossible pel porter... hehehe... com es nota que era jo!!!!)) i un gol de xut creuat en gairebé la única ocasió amb cara i ulls que van tenir. Mala llet, empat a tres al descans en una primera part dominada claríssimament per nosaltres en la que ho haguéssim pogut deixar tot sentenciat amb un sis o set a un. Moltes jugades de gol desaprofitades, passades de la mort (on només s'havia d'empènyer la pilota) no rematades o rematades malament, etc., etc, i molta mala llet en dos dels seus tres gols.
A la mitja part es vam donar quatre indicacions i vam sortir disposats a resoldre el partit, però ja aleshores la dinàmica del partit havia canviat. El partit s'havia tornat més boig, era un anar i venir, el rival ja aconseguia arribar amb perill a la nostra àrea, ens pressionava i nosaltres no jugàvem tant en equip com abans. Vam tenir alguna ocasió clara abans que arribés el seu quart gol, també de rebot, i el panorama del partit canviés completament. Vam començar a perdre boles, seguíem atacant però patíem en defensa. Poc després el seu cinquè gol, la cosa es complicava, però no vam abaixar els braços i vam aconseguir escurçar distàncies. Tot i això, vam rebre el sisè, tornàvem a estar a dos i quedava menys temps. A partir d'aquí va ser un atac constant tot amanit amb contratacs perillosos del rival, ocasions clares per ambdos cantons, i aquí la dehesa fortuna es va posar del nostre cantó després d'estar tot el partit fent-nos la guitza. Tant fou així que quedant un minut vam fer el cinquè, i encara vam tenir temps de crear dos opcions de gol més, en la darrera de les quals va arribar l'empat definitiu. Empat en l'últim suspir del partit, marcador injust pels mèrits fets, però afortunat tenint en compte com anaven les coses. Ens va faltar instint assassí tot i demostrar molta fortalesa psicològica davant les adversitats.
Apa!!!!!! Ja hem jugat la següent jornada!!! Se m'acumula la feina!!!!!!!!! Es pero que aquesta setmana de paron em permeti posar-me al dia!!!!!!