Vaig tard, sé que vaig tard, però no dono per més....
Dia per reaccionar després de la derrota totalment inesperada del darrer partit, dia per tornar al camí correcte de la victòria i deixar enrera el despiste més gros que recordo dels últims temps. I tot això davant el Iaios, un altre rival que havíem guanyat amb certa comoditat en la primera volta ja que ells eren un de menys tot i comptar amb el tránsfuga Ricard, amb qui aniria en aquesta ocasió?
Doncs amb nosaltres!!!!!!!!! Gràcies a això vam poder jugar set contra set, sense cap canvi a cap dels dos equips, i amb uns dels millors jugadors de cada equip a les respectives porteries, nosaltres hi vam posar l'Isaac i ells en Rolan, quanta qualitat menystinguda!!!!! Anem a l'important, vam reaccionar? vam obtenir un bon resultat? Doncs sí, vam tornar a aconseguir la victòria, en aquesta ocasió per un resultat global de quatre a set.
Tot va començar i acabar força bé, tot i que les dues parts van ser diferents. La primera va ser bastant igualada, vam tenir bones ocasions, però ells també en van aconseguir crear-ne. Nosaltres arribavem amb el toc i madurant les jugades, i ells arribaven millor amb accions individuals per la banda, que normalment no anaven acompanyades per la resta de jugadors de l'equip. La balança estava força equilibrada, però en un parell d'accions de gran qualitat individual, l'Enric i l'Edgar van aconseguir avançar-nos de dos al marcador, però ben poca estona després ells van escurçar distàncies. El partit estava allà, ells volien tornar a igualar-lo, però es van trobar amb el nostre tercer gol just abans del descans.
La segona part va ser ben diferent, vam dominar-la amb més comoditat, vam disposar de més ocasions i de, sobretot, força encert de cara a porteria i l'estat de gràcia del nostre pichichi. Tant va ser així que van anar caient els gols sense aturador: el quart, el seu segon, el cinquè, el sisè i el setè. El partit ja estava decidit, ja teníem a la butxaca una altra victòria sense paliatius, i només el relaxament final va fer que ells poguessin arreglar una miqueta el marcador amb un parell de gols.
Bé nanos!!!!!! Això és tot!!!!!!!! Avui he acabat aquesta crònica, espero poder fer la que em queda en breu. Sort que finalment aquesta setmana no juguem i tindré més temps.