Han passat gairebé tres mesos i per fi torna la competició a la Laru, la pilota ja torna a rodar, ens tornem a posar la samarreta més entranyable que hi ha sobre el tapís artificial i comencem a defensar l'escut,una vegada més, amb tot el coratge del qual som capaços. Torna la lliga i tornen les cròniques!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Més de tres mesos després... i quatre!!! i qui sap si cinc!!!!!!, em disposo a recuperar, tant humilment com sigui capaç, aquests petits resums dels partits que juguem un cop superat l'estrés en la meva agenda que em va empènyer a deixar temporalment aquesta tasca. Així doncs... SOM-HI!!!!!!!!!!!
(Ah!!!! Espero que l'Enric segueixi recollint aquest escrits i posant-los a la superpàgina web que es va currar!!!!!!)
Aquesta temporada hi ha novetats en la competició, suposo que per manca d'equips, els de la Laru han fet els grups de nou equips i no de vuit, cosa que suposarà que aquesta lliga juguem un parell de partits més dels que jugàvem abans (iuju!!!!!!!!); i també hi ha novetats en l'equip ja que ens ha deixat un dels jugadors que estava amb nosaltres des del principi (l'Arnau), un que ha estat una temporada i mitja amb nosaltres però ha vingut poquet (en Tubau) i teníem la baixa per un temps, que pressuposàvem llarg, del nostre killer ja que arrossegava una lesió al genoll de l'any passat (l'Enric). Per tot això, gràcies al nostre Monchi, vam fer un parell de fixatges (en Bernat i en Xevi), tot i que just abans que es tanqués el mercat d'estiu hem hagut de canviar en Xevi per en Roberto, ja que es va fer mal en l'únic partit de pretemporada que vam fer i ha hagut de retirar-se temporalment del futbol, des d'aquí molts ànims i segur que ens tornarem a trobar!!!!!!!!!
Bé, comencem.
Semblava que teníem problemes en la convocatòria, uns per problemes d'agenda, d'altres per lesió i l'Enric i jo que anàvem a jugar entre cotofluixos, en total vuit persones (o set si contem que l'Enric i jo érem només una persona...). Finalment, la rapidesa als despatxos d'en Bernat "Monchi" va fer que trobéssim un fixatge d'última hora que va venir a reforçar l'equip. Finalment vam ser nou, un número perfecte per jugar a futbol.
Jugàvem contra Idf Carralics, un vell rival que sempre ens ha complicat les coses i questa vegada no va ser una exepció, es van repetir velles costums.... Tot va començar com sempre, teníem la bola, controlàvem el partit i ja ens havíem acostat tímidament a l'àrea rival quan... PATAPAM!!!! en la seva primera ocasió ens van fer el primer. A partir d'aquí vam intensificar el domini, vam assetjar-los descaradament, vam disposar de bones ocasions de gol, però una vegada més, en la segona arribada del rival, ens van fer el segon gol. Ja perdíem de dos gols, però seguíem portant el pes del partit, seguíem tenint ocasions claríssimes de gol i finalment vam poder escurçar les diferències. Semblava que el partit s'ajustava, que per fi teníem premi al nostre millor joc, però ràpidament, primer en un penal rigurós i després en un altre contraatac, el contrari ens va fer dos golets més que aixamplaven la diferència a tres. Això va portar un petit canvi en el fer del partit, va ser el nostre pitjor moment, els dos darrers gols ens van fer mal i vam deixar de jugar com ho estàvem fent, ens vam ofuscar i vam arribar a la mitja part sense fer res més i perdent per 1 a 4.
El descans va ser reconstituent, ens vam donar ànims i vam tornar al terreny de joc amb totes les ganes del món, vam tornar a agafar el pes del partit i a fer un joc col.lectiu d'alt nivell. Però una vegada més es va repetir l'infortuni i vam rebre un altre gol del rival. 1 a 5, control del partit però ineficàcia davant la porteria rival (talment com el barça...), s'obria davant nostre un enorme repte, i aquí vam demostrar el què sempre hem estat, un equip amb pit i collons!!!!!!!! Lluny d'enfonsar-nos vam acabar d'estrènyer el setge al rival, vam fer un sobreesforç i vam anar fent golets. Dominàvem el partit, teníem ocasions, ells tenien algun contraatac perillós però ara ja no la fotien a dins; i primer un, després un altre i més tard un tercer gol, van posar el marcador amb 4 a 5 a quatre minuts del final. Estàvem llançats, esgotats però llançats, sabíem que ja els teníem, i finalment vam poder fer el cinquè a tres minuts del final. Ja està, el més difícil estava fet, havíem aconseguit empatar a 5, els teníem menjada la moral, s'havien repetit vellls errors del passat però també grans virtuts d'aquest, el partit tornava a començar i el teníem a les nostres mans... llàstima que la il.lusió va durar poquíssim, concretament el temps que van trigar a treure del mig del camp, acostar-se a la porteria i etzibar un xut llunyà i col.locat que va entrar per l'escaire. Tornàvem a perdre, era injust però real, gairebé no quedava temps i tot i que ho vam intentar, tot i que vam tenir alguna ocasió més, ja no vam poder tornar a donar la volta l marcador i vam perdre per 5 a 6. Va ser un bon partit amb un marcador injust però amb bones sensacions, de ben segur que la nostra sort canviarà en les jornades que vindran!!!!!!!!!