VICTÒRIA!!!!!!!!!!!!! VICTÒRIA!!!!!!!!!!! La sisena consecutiva!!!!!!!!!!! Estem en ratxa i ho vam tornar a fer!!!!!!!! En un partit trabat, amb un rival que va usar la tàctica de tancar-se al darrera i sortir ràpidament al contraatac, vam aconseguir superar tots els entrebancs, penals en contra inexistents, cert relaxament mental... i remuntar un marcador força negatiu a cinc minuts del final.
La cosa va començar força bé, tot i jugar contra jovenalla crèiem que tindríem opcions de victòria, disposàvem d'un home de refresc a la banda i ens sentíem prou capaços de poder tòrcer la resistència del rival i endur-nos els tres puntets cap al sarró. La veritat és que tot va començar força bé, tot i alguna imprecisió defensiva que ens va costar alguna ocasió en contra, i després d'haver-ne errat alguna a favor, ben aviat va arribar el nostre primer gol. En Willy es va pantar davant el porter i el va superar, tot i estar força escorat, amb un xut amb l'exterior. Un a zero i al cap de res el segon, un fort xut de l'Edgar des de la frontal que va entrar per tota l'escaire. Teníem el marcador a favor, però les sensacions no eren del tot bones, dominàvem, ells romanien tancats al darrera i de tant en tant aprofitven la seva velocitat jovenil per contraatacar amb perill. Així vaarribar el seu primer gol, van aprofitar-se d'una errada en la sortida de pilota per escurçar distàncies. 2 a 1, preocupats? Una mica, però només treure de centre, en Jona va tornar a marcar amb un gran xut llunyà col.locat a la base del pal esquerra. 3 a 1, va arribar per fi la tranquilitat? Doncs no, aleshores va aparèixer l'àrbitre i els va regalar un penal del tot inexistent. 3 a 2, merda!!!!! I només un parell de minuts després, una altra errada en la creació de joc, contraatac i el tercer. 3 a 3 i descans.... me cago en la ....!!!!!!!!!!!!!!
Durant el descans vam intentar animar-nos, crèiem en nosaltres però havíem de minimitzar els errors, havíem de superar aquesta certa letàrgia que patíem. Vista la seva tàctica garrepa de tancar-se al darrera havíem de moure la pilota sense errades per a, poc a poc, anar movent la seva defensa, anar obrint forat en la seva muralla i anar creant ocasions de gol al nostre favor. Així vam sortir a la segona part, convençuts que ens podíem endur els tres punts, que depenia més de nosaltres que d'ells, però ben aviat es van complicar les coses. Tot seguia igual que a la primera part, pressionàvem, els costava treure la bola, però quan sortien de la cova ens arribaven amb perill. Finalment ens van marcar, i poca estona després ens van tornar a marcar. Perdíem 3 a 5 i anaven passant els minuts sense que la cosa canviés, això és, tot i la certa empanada mental domini infructuós per part nostra i contraatacs perillosos per part seva. La cosa va seguir igual fins que quedaven cinc minuts, per fi vam poder marcar una altra vegada, l'Edgar va etzibar un xut sec i ras des de la llarga distància que després de tocar al pal va rebotar en el seu porter i va entrar a la porteria. Ja ens tocava una miqueta de sort!!!!!!!! El seu porter havia fet un autèntic recital!!!!!! (com el nostre!!!!). Aquí vam posar-hi el què ens quedava, més amb el cor que amb el cap vam intentar pujar la intensitat i anar pel partit. Tant va ser així que una altra vegada l'Edgar va tornar a marcar, va recollir una pilota morta sobre la línia de gol per rebentar-la cap a la porteria. Ja teníem l'empat, equdava l'últim sospir i ho vam intentar... vam anar a saco, i quan ja es jugaven les escurrialles del matx, l'àrbitre ens va xiular una falta al llindar de l'àrea contrària; en Ricard va agafar la pilota, la va plantar, va assumir la responsabilitat, va picar la falta amb picardia i va anotar el nostre sisè gol. 6 a 5, sacada de centre, xut a fora, xiulet final de l'àrbitre i treballada victòria que ens enduïem una vegada més.

Apa nanos!!!!!!! Fins aquí la narració!!!!!!!!!! Sis punts de sis, no hi ha una millor manera de començar a Honor B!!!!!!!!!!!!! Fins avui al vespre per matxacar a l'imbècil de la Morera!!!!!!!!!!
Força Atzucac!!!!!!!!!!!!!

PD: de fet no us he dit una cosa, la tàctica amarrategui del rival i la nostra empanada mental tenien una explicació... ells van ser un de menys durant tot el partit!!!!!!!!!! I gairebé ens guanyen!!!!!!!!!!!!!! Quin fart de patir!!!!!!!!!! Sort que al final vam capgirar la situació, "i si no tinc raó, me la tallo i em faig monja!!!!!!!!!!" (Jaume Creixell, 22-12-2008, entrenador del Mataró)(hahahaha...)
Ara sí que sí....
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!