Darrera jornada de la primera volta, molts llocs a decidir en la classificació general; molts dubtes sobre qui pujaria, qui es mantindria i qui baixaria de divisió; molts equips pendents dels últims partits per saber quina seria la seva sort, entre ells nosaltres, el Taverna Atzucac s'ho jugava tot en el darrer partit, quedaven 50 minuts de futbol per posar-nos a un lloc o l'altre, per tenir o no recompensa a una bona lligueta pel què fa al joc de l'equip. Però no va poder ser, el futbol va ser cruel amb nosaltres, vam tornar a perdre per un golet en un bon partit i això ens va condemnar al descens, tornem a Primera A però segur que si seguim en aquesta bona línia de joc tornarem a pujar en breu. El futbol ha estat injust amb nosaltres, ens en deu una i de ben segur que ens la tornarà.
Vam perdre per 4 a 3 contra Frigurons, un rival clàssic, contra el qual, com sempre, vàrem tenir un partit igualat, en el que sempre vam anar a remolc, tot i que si haguéssim estat més encertats cara a porteria segur que la història hagués estat ben diferent. Els últims dos partits han estat molt similars, hem disposat de moltíssimes i clares ocasions de gol però no hem estat encertats, i això ens ha condemnat al nostre dolorós destí.
Tot va començar com és habitual, encara ens estàvem tantejant quan, després d'un parell de xuts que van sortir llepant el pal de la porteria rival, vam rebre el primer gol en la primera que van tenir. Collons!!!! Una altra vegada a remuntar!!!!!!! No vam defallir, vam seguir donant i rebent cops, i fruit de la nostra voluntat de ferro i del nostre joc va arribar el primer gol (amb una rabona de l'Edgar) que empatava el partit momentàniament. Vam seguir intentant-ho, ells també, i una altra vegada ens va tocar sortir perdent de la situació hi vam renre el segon gol, dos a un i al descans.
A la mitja part vam intentar afinar una miqueta els quatre detalls que teníem per pulir, vam conjurar-nos i vam decidir posar-hi més pressió, havíem d'anar per ells, com a mínim havíem d'empatar. A per ells!!!!! però els primers de marcar va tornar a ser el rival. 3 a 1, complicat, però si una cosa ens caracteritza són les ganes i el creure en l'impossible, i ho vam tornar a demostrar. Vam assatjar-los, apretar-los, arraconar-los i vam aconseguir tornar a empatar, primer amb un gol de l'Enric després d'apartar-se un jugador, i després amb un altre gol de penal. 3 a 3, ja tornàvem a estar vius; però l'alegria va durar poc, ben aviat ens van fer un altre gol i d'aquí al final bon joc, molta intensitat, però mala punteria i l'opció de mantenir-se es va anar esvaïnt a mesura que passaven els minuts. Llàstima!!!

Be nanos, això és tot, a veure si tornem a pujar, sigui com sigui l'important és no perdre el nivell, aquest any estem tornant a jugar, només és qüestió de temps que arribin els resultats.
FORÇA ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!