Tot va començar amb la mala notícia que havíem de trobar una solució a una boda sorpresa que havia posat contra les cordes la celebració del nostre desè aniversari, però tot i aquest mal presagi ja hi tornàvem a ser, ja tornàvem a estar vestits de curt amb ganes d'oferir la millor versió de tots nosaltres i obtenir una segona victòria seguida que ens posés de ple en la disputa per les primeres posicions de la categoria. Teníem les ganes, teníem prou gent, però aquesta vegada no vam tenir l'encert de la jornada anterior i ho vam pagar car, molt car, massa i tot.
Vam tenir un partit nefast, no en el joc, on vam portar l'iniciativa, sinó en el marcador. Sempre vam anar a remolc, les opcions de victòria es van allunyar ràpidament; hi vam posar intensitat, ganes, lluita, concentració, vam pressionar com feia temps que no ho fèiem, vam dominar el partit, però teníem els turmells un pèl torts i tot i la gran quantitat d'ocasions de gol que vàrem tenir, no vam ser capaços de fer-ne més d'un, fet que va ser la clau de la derrota final per 1 a 3 contra Biir Team.
Aquesta setmana teníem un parell de canvis, un per línia, érem el número ideal de gent com per poder mantenir la intensitat durant tot el partit i no refredar-se per un excés de temps a la banda; jugàvem contra un equip desconegut que també es presentava amb una victòria i una derrota, i l'única cosa que ens preocupava era l'àrbitre que ens havia tocat. Ja als preàmbuls del partit, en Pau i l'Isaac comentaven entre ells que era l'àrbitre que els posava més nerviosos de tota la Laru... sàpiga Déu que no anaven errats... Tot va començar bé, teníem el domini del joc, monopolitzavem la pilota, ens acostàvem amb cert perill i no patíem a darrera, però de cop, en una jugada aïllada del rival, vam rebre el primer cop, vam rebre un gol en la primera aproximació rival. Aquí ens vam desconcertar una miqueta, vam seguir portant el pes del partit però ells ja creaven alguna situació de perill més, i al final ens van agafar en un altre contraatac i ens van fer el segon. Total, arribàvem al descans amb un 0 a 2 en contra, un marcador totalment injust però que estàvem convençuts que podíem remuntar, clar que aleshores ja teníem un efectiu menys al terreny de joc... Sí nois sí!!!!! L'àrbitre va expulsar a l'Isaac al quart d'hora de la primera part per dues targetes grogues, la primera després de rebotar-se verbalment amb un rival que l'hi havia fet una falta i la segona per replicar a l'àrbitre una no decisió seva (unes mans del rival), dues targetes grogues per protestar... increïble!!!!! Quina pell més fina!!!!!! Tant de bo tots els àrbitres fossin tant primmirats amb les protestes!!!!!!! Tros d'inútil!!!!!!!! Un tiu que no es mou del mig del camp, que pita segons el què crida la gent, té els sants collons de mostrar-se tant sensible davant les queixes, que no insults, d'un jugador!!!!!!!!! A la merda!!!!!!!!!
Bé, tornem al tema. 0 a 2, marcador injust però real, i conjura a la mitja part per pressionar-los, ja que havíem vist que tenien problemes per treure la pilota, i remuntar el partit. Però no va poder ser, vam començar la segona part a tope, pressionant-los, ofegant la seva sortida de pilota, no és que no passessin del mig del camp, sinó que amb prou feines sortien de la seva àrea. Teníem el domini, teníem les primeres ocasions de gol de la segona part, però aleshores vam rebre una altra estocada fatal, en el primer contratac ens van fer el tercer. 0 a 3, totalment injust i desencoratjador, però l'equip no es va rendir, ni quan en Jona va caure lesionat per un fort cop i ens vam quedar sense cap canvi, i vam seguir ofegant-los al seu camp i tenint moltes ocasions, però entre el porter i la nostra mala punteria no va ser fins a sis minuts del final que vam poder fer el gol que va acabar essent el de l'honor. 1 a 3 i tot va continuar igual d'aquí xiulet final de l'àrbitre, vam patir algun contraatac perillós que per fortuna no van materialitzar, i nosaltres van tenir encara força ocasions que tampoc vam saber transformar, ja sigui per les aturades del seu porter o per la nostra manca de punteria en xuts bastant clars, ens va faltar tot l'encert que havíem tingut feia només sis nits. Llàstima!!!! Els podíem haver guanyat, i amb certa comoditat, clarament!!!!!

Apa!!!!!!! Això ha estat tot!!!!!! A superar aquest revés com més aviat millor i... quina millor manera de passar pàgina que el dijous que ve contra Soia?????? A per ells!!!!!!!
Força ATZUCAC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!